La Plataforma de Memòria Democràtica de les Illes Balears, davant les informacions relatives a la possible realització en aquest municipi d’actes, homenatges o iniciatives de reconeixement de les víctimes dels bombardejos de l’aviació republicana durant la Guerra d’Espanya, EXPOSA:
PRIMER.- La Plataforma de Memòria Democràtica manifesta, de manera inequívoca, el seu respecte i reconeixement envers totes les víctimes civils de la Guerra d’Espanya, amb independència de la procedència de l’acció militar que va causar la seva mort.
Precisament per això, consideram que qualsevol iniciativa institucional de commemoració o memorialització s’ha d’abordar des del rigor històric, la necessària contextualització dels fets i una concepció integral de la memòria democràtica.
Ens preocupa, en conseqüència, que s’impulsin iniciatives específicament dirigides als bombardejos efectuats per l’aviació republicana si aquests es presenten de manera aïllada del context històric en què es varen produir.
La Guerra civil Espanyola no es pot explicar prescindint del seu origen: el cop d’estat militar de juliol de 1936 contra un Govern i unes institucions democràticament constituïdes, el fracàs parcial del qual va donar lloc a una guerra i, posteriorment, a una dictadura que es va prolongar durant gairebé quatre dècades. Recordar un episodi concret d’aquella guerra sense explicar aquest context pot oferir una visió incompleta de la nostra història i generar una falsa equiparació de responsabilitats històriques.
SEGON.- Resulta igualment imprescindible recordar el paper que va tenir Mallorca com a base d’operacions de l’aviació del bàndol colpista. Des de les bases situades a la nostra illa varen partir nombroses operacions de bombardeig contra poblacions de la costa peninsular, especialment de Catalunya, el País Valencià i Andalusia, que varen ocasionar milers de víctimes.
Per això, si les institucions de les Illes Balears decideixen promoure actuacions de reconeixement de les víctimes dels bombardejos, entenem que aquestes s’han d’abordar en tota la seva dimensió, sense seleccionar determinats episodis en funció de qui va executar cada atac.
La memòria democràtica comprèn, a més, el reconeixement de les persones assassinades, represaliades, empresonades, perseguides o desaparegudes com a conseqüència del cop d’estat i de la dictadura franquista. A Mallorca encara hi ha famílies que desconeixen on es troben les restes dels seus familiars assassinats i desapareguts, i les administracions públiques continuen tenint obligacions pendents en matèria de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
TERCER.- La Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, va establir un marc específic de planificació, coordinació i participació de les polítiques públiques de memòria democràtica i va atribuir a la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics funcions d’impuls, coordinació, planificació, avaluació i seguiment en aquesta matèria.
Si bé la Llei 1/2026, de 24 de març, va disposar la derogació de la Llei 2/2018 i la dissolució dels òrgans creats a la seva empara, aquesta norma ha estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat i la seva vigència i aplicació es troben actualment suspeses pel Tribunal Constitucional, en haver-se invocat l’article 161.2 de la Constitució.
En aquest context, consideram especialment necessari respectar els mecanismes de coordinació i participació institucional establerts en matèria de memòria democràtica i, en particular, el paper atribuït a la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics, en la qual hi estan representats, entre d’altres, els consells insulars, els ajuntaments a través de la FELIB, les entitats memorialistes i de víctimes i la Universitat de les Illes Balears.
Per això, consideram que iniciatives institucionals d’aquesta naturalesa no s’haurien d’impulsar unilateralment ni al marge d’aquests mecanismes de coordinació i participació, sinó que haurien de ser posades en coneixement de la Comissió Tècnica perquè puguin ser analitzades i debatudes en el marc institucional específicament previst per a les polítiques públiques de memòria democràtica.
QUART.- Des de la Plataforma defensam una memòria democràtica integral, basada en el coneixement històric i no en la selecció interessada de determinats esdeveniments.
No ens oposam al coneixement ni al reconeixement de les víctimes dels bombardejos republicans. El que rebutjam és que la seva memòria pugui ser utilitzada de manera aïllada, descontextualitzada o políticament instrumentalitzada per alterar el significat històric del cop d’estat de 1936, la Guerra d’Espanya, la repressió posterior i la dictadura franquista.
Reconèixer totes les víctimes exigeix, precisament, explicar tota la història.
Per tot això,
SOL·LICITAM A L’AJUNTAMENT:
Primer.- Que qualsevol iniciativa municipal de commemoració o reconeixement de les víctimes dels bombardejos durant la Guerra d’Espanya es dugui a terme amb el màxim rigor històric, l’adequada contextualització dels fets i des d’una perspectiva integral de la memòria democràtica.
Segon.- Que, abans d’aprovar o executar qualsevol memorial, placa, homenatge o acte institucional d’aquestes característiques, la iniciativa sigui posada en coneixement de la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears, com a òrgan legalment establert amb funcions de coordinació, planificació i seguiment de les polítiques de memòria democràtica.
Tercer.- Que qualsevol actuació eviti relats que puguin generar una falsa equiparació de responsabilitats o descontextualitzar el cop d’estat de 1936, la Guerra d’Espanya i la posterior dictadura franquista i que, si s’impulsen actuacions de reconeixement de les víctimes dels bombardejos, aquestes incorporin també la realitat de les víctimes ocasionades per l’aviació del bàndol colpista que va operar des de les bases de Mallorca.
Quart.- Que totes les actuacions municipals en aquesta matèria es desenvolupin amb ple respecte a la legislació vigent en matèria de memòria democràtica i als principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
A Palma, a 12 de setembre de 2026.
PLATAFORMA DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE LES ILLES BALEARS