PROTOCOL PER SOL·LICITAR L’ANOTACIÓ DE LA NUL·LITAT DE CAUSES FRANQUISTES
Memòria de Mallorca posa aquest protocol a disposició de les famílies per facilitar la gestió i acompanyar-les en aquest procés.
MEMÒRIA DE MALLORCA, AL COSTAT DE LES VICTIMES I LES SEVES FAMÍLIES
Sol·licitar l’anotació de la nul·litat d’una causa franquista o una resolució judicial que reculli els fets relatats per les víctimes i les greus violacions dels drets humans que han patit, tipificant els delictes, no és només una qüestió administrativa ni una simple correcció documental.
És una manera de reconèixer formalment la injustícia patida per la víctima, recuperar la seva història i reparar, en la mesura que sigui possible, el dany causat a la persona i a la seva família.
Per a les víctimes del franquisme i les seves famílies, el fet de poder declarar en seu judicial, davant un jutge, té per si mateix una enorme importància. No és únicament un acte de justícia, sinó també un acte de reparació.
Durant dècades, les veus de les víctimes i de les seves famílies han quedat sovint relegades a l’àmbit privat, al record familiar, als testimonis orals, als llibres, als estudis històrics o als mitjans de comunicació. Poder explicar els fets davant l’Administració de Justícia suposa que aquesta veu entra també en l’àmbit judicial i institucional.
El fet de ser escoltades per un jutge, poder explicar directament què va succeir i aportar la història i la documentació de la família representa un reconeixement especialment significatiu. I que, com a conseqüència d’aquest procediment, s’emeti una resolució judicial que reconegui els fets i faci constar la nul·litat de la condemna o sanció, constitueix un acte de reparació de gran valor per a les víctimes i els seus familiars.
D’aquesta manera, la història d’aquelles persones no queda únicament recollida en la bibliografia, en els arxius, en els testimonis familiars o en els mitjans de comunicació, sinó que també queda incorporada a l’àmbit de la Justícia mitjançant una resolució judicial.
Per a moltes famílies, poder arribar a aquest moment pot representar una forma de reparació, reconeixement i, també, tranquil·litat, després de dècades en què la injustícia patida pels seus familiars no havia estat escoltada ni reconeguda per la justícia democràtica.
Les famílies tenen dret a recuperar la història dels seus éssers estimats i a deixar constància de la injustícia que varen patir.
El procediment per sol·licitar l’anotació de la nul·litat de les causes franquistes permet avançar en aquest camí: de la memòria familiar al reconeixement institucional, i del reconeixement institucional al reconeixement judicial.
Memòria de Mallorca posa aquest protocol a disposició de les famílies per facilitar i acompanyar aquest procés, perquè cap història quedi sense explicar i cap condemna injusta continuï apareixent en els expedients judicials sense que hi consti la seva nul·litat.
Que les víctimes siguin escoltades per la Justícia democràtica és, en si mateix, un acte de justícia, de reparació i de dignificació de la seva memòria.
PROTOCOL PER SOL·LICITAR L’ANOTACIÓ DE LA NUL·LITAT DE CAUSES FRANQUISTES
Memòria de Mallorca posa aquest protocol a disposició de les famílies per facilitar la gestió i acompanyar-les en aquest procés.
Guia per a familiars de persones represaliades i condemnades injustament durant la Guerra Civil i la dictadura franquista
Les lleis de memòria democràtica reconeixen la nul·litat de ple dret de les condemnes i sancions dictades per motius polítics, ideològics, de consciència o en defensa de la democràcia i les llibertats durant la Guerra Civil i la dictadura.
El formulari de la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica permet sol·licitar, entre altres actuacions, la «Anotación de la declaración de nulidad de la condena o sanción (art. 5 LMD)».
L’objectiu d’aquest protocol és facilitar a les famílies els passos que han de seguir per presentar aquesta sol·licitud i aportar tota la informació possible perquè es pugui identificar la persona víctima, reconstruir els fets i localitzar la causa o expedient judicial corresponent.
PAS 1. RECOPILAR TOTA LA INFORMACIÓ SOBRE LA PERSONA VÍCTIMA
Abans d’emplenar el formulari, és convenient reunir tota la informació i documentació disponible sobre la persona represaliada.
El formulari demana, entre altres dades:
Nom i llinatges.
DNI, si es coneix.
Data de naixement i, si escau, de defunció.
Domicili o lloc de residència.
Professió coneguda.
Relació de la persona sol·licitant amb la víctima.
També cal indicar, en la mesura que sigui possible, quina de les situacions de víctima previstes per la legislació de memòria democràtica correspon al cas. El formulari inclou diferents supòsits, entre d’altres, persones mortes o desaparegudes, persones privades de llibertat, torturades o maltractades, persones represaliades econòmicament o professionalment, persones perseguides per les seves activitats d’oposició a la dictadura i familiars de les víctimes.
Si alguna dada es desconeix, es pot deixar en blanc. No obstant això, és important intentar completar el màxim d’informació possible.
PAS 2. EXPLICAR ELS FETS: LA HISTÒRIA DE LA PERSONA DES DE LA FAMÍLIA
Un dels apartats més importants del formulari és:
«Relato de los hechos cuya declaración se solicita»
Aquest apartat es pot ampliar en un full a part, tal com indica el mateix formulari.
Aquí és important explicar la història de la persona des del punt de vista de la família, de manera cronològica i tan completa com sigui possible.
Es pot explicar:
Qui era la persona.
Com era la seva vida abans de la repressió.
La seva professió.
La seva activitat política, sindical, social o cultural, si en tenia.
Les seves idees o compromís amb la República i la democràcia, si és rellevant.
Les circumstàncies de la detenció o persecució.
Els fets que varen donar lloc a la causa.
El procediment judicial que es va seguir.
La condemna imposada.
Les circumstàncies de l’empresonament, execució, desaparició o altres formes de repressió.
Qualsevol altra informació que permeti entendre què va succeir.
No és necessari utilitzar un llenguatge jurídic. El més important és explicar els fets amb claredat i aportar tota la informació que la família conegui.
PAS 3. EXPLICAR LES CONSEQÜÈNCIES DE LA REPRESSIÓ EN LA FAMÍLIA
El formulari dedica un apartat específic a:
«Consecuencias que la represión y/o persecución generó en la familia»
Per tant, és important no limitar-se a explicar què va passar a la víctima, sinó també què va significar aquella repressió per a la família.
Es poden explicar, per exemple:
Conseqüències econòmiques.
Pèrdua de feina o de patrimoni.
Canvis de domicili o exili.
Estigmatització social.
Por o silenci dins la família.
Separació de familiars.
Conseqüències personals o emocionals.
Pèrdua de contacte amb la persona empresonada o desapareguda.
Qualsevol altra conseqüència derivada de la repressió.
PAS 4. IDENTIFICAR LA CAUSA JUDICIAL
En els casos en què es sol·licita l’anotació de la nul·litat d’una condemna o sanció, és especialment important identificar la causa judicial.
Si es coneix, cal aportar:
Número de la causa o expedient.
Any.
Tribunal, jutjat o òrgan que la va tramitar.
Data de la sentència o resolució.
Tipus de procediment, si es coneix.
Condemna o sanció imposada.
Qualsevol altra dada que permeti localitzar l’expedient.
El formulari demana expressament si es va seguir davant la víctima algun procediment penal, administratiu i/o de responsabilitats polítiques i, si es coneix, davant quin òrgan i en quina data es va dictar la condemna o resolució sancionadora.
Si la família té una còpia de la causa
Si es disposa d’una còpia completa o parcial de la causa, s’ha d’aportar.
El formulari contempla expressament com a documentació la:
«Copia de la causa / procedimiento / expediente penitenciario / sentencia / resolución sancionadora».
Si la causa està digitalitzada, és recomanable aportar-la en suport digital, per exemple en un llapis de memòria USB, d’acord amb les indicacions que doni la Fiscalia.
On es troba l’expedient original.
És també molt important indicar on es conserva o on es pot localitzar l’expedient original.
Si la família sap que es troba en un determinat arxiu, tribunal o jutjat, cal indicar-ho.
El formulari inclou expressament un apartat per indicar els arxius i/o registres on poden existir documents i altra informació relacionada amb els fets.
Si no es coneix la localització de l’original, simplement s’ha d’indicar que es desconeix.
PAS 5. APORTAR TOTA LA DOCUMENTACIÓ DISPONIBLE
És important aportar tota la documentació que pugui ajudar a acreditar els fets i identificar la causa, tota la que tingui la família, es a dir la disponible.
El formulari contempla, entre d’altres:
Certificat o inscripció de naixement i/o defunció del Registre Civil.
Llibre de família que acrediti el vincle familiar.
Còpia de la causa o procediment.
Expedient penitenciari.
Sentència.
Resolució sancionadora.
Notícies publicades a la premsa, encara que siguin antigues.
Articles, llibres i estudis publicats.
Altres documents.
No s’ha de descartar cap document pel fet de ser antic o semblar poc important.
Una carta, una fotografia, una citació judicial, una notificació, una sentència, un document penitenciari o qualsevol altre document familiar pot aportar informació important.
PAS 6. APORTAR LES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Si la persona víctima apareix en llibres, articles, estudis, investigacions històriques, publicacions de premsa o altres treballs, cal indicar-ho.
És recomanable aportar:
Autor/a.
Títol de l’obra o article.
Editorial o mitjà.
Any de publicació.
Pàgines on apareix la informació, si es coneixen.
Enllaç, si es tracta d’una publicació digital.
El formulari contempla expressament les notícies publicades a la premsa i els articles, llibres i estudis publicats en què es recullin els fets.
PAS 7. INDICAR ALTRES PERSONES QUE PUGUIN APORTAR INFORMACIÓ
Si hi ha altres familiars o persones que puguin tenir informació sobre els fets, és convenient indicar-les.
El formulari permet identificar altres possibles interessats i també proposar altres persones perquè siguin escoltades com a testimonis, indicant les dades de contacte i la relació que tenen amb la víctima.
Per tant, si existeixen testimonis o familiars que coneguin directament els fets, és recomanable fer-los constar.
PAS 8. MARCAR EXPRESSAMENT LA SOL·LICITUD D’ANOTACIÓ DE LA NUL·LITAT
Arribats a l’apartat:
«Otras consecuencias que se solicitan con la declaración»
cal marcar específicament:
☒ Anotación de la declaración de nulidad de la condena o sanción (art. 5 LMD).
Aquesta és la casella que correspon al que es pretén en aquest procediment.
El formulari permet sol·licitar també altres actuacions, com el reconeixement judicial exprés com a víctima, la inscripció o correcció de la defunció en el Registre Civil, la inclusió en el Registre i Cens Estatal de Víctimes, l’expedició de testimonis o el dret a una sepultura digna.
En cada cas s’han de marcar només les actuacions que corresponguin i que la família vulgui sol·licitar.
PAS 9. CONTACTAR AMB LA FISCALIA DE LES ILLES BALEARS
Una vegada preparat el formulari i reunida tota la documentació, cal contactar amb la:
FISCALIA DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS
Plaça Bisbe Berenguer de Palou, 10
07003 Palma
Telèfon: 971 219 200
En contactar amb la Fiscalia, es recomana demanar per la Fiscal Delegada de Drets Humans i Memòria Democràtica.
Cal explicar que es tracta d’una sol·licitud relacionada amb una causa franquista y con la anotación de la declaración de nulidad de la condena o sanción, i demanar indicacions sobre la manera de presentar el formulari i tota la documentació.
PAS 10. PRESENTAR EL FORMULARI I LA DOCUMENTACIÓ
Seguint les indicacions de la Fiscalia, es presentarà:
El formulari emplenat.
La documentació disponible sobre la víctima.
La documentació que acrediti el vincle familiar (amb els certificats de naixement o defunció de la víctima i de la cadena generacional fins arribar al dels sol·licitats seria suficient si no es disposa d’altra documentació).
La informació sobre la causa.
La còpia de la sentència o resolució, si es disposa.
La còpia digital de la causa, si es disposa.
Les referències bibliogràfiques i documentals.
La informació sobre els arxius on es troba o es pot trobar l’expedient original.
Les dades d’altres familiars, interessats o testimonis, si escau.
És molt important que la família conservi una còpia de tot allò que presenti.
PAS 11. ACTUACIÓ DE LA FISCALIA I DEL JUTJAT
Una vegada presentada la sol·licitud, correspon a la Fiscalia promoure les actuacions que siguin procedents.
La tramitació posterior correspondrà a l’òrgan judicial competent.
Per això, una vegada presentada la documentació, cal esperar les comunicacions que faci la Fiscalia o el jutjat.
L’autoritat judicial citarà els familiars perquè compareguin en seu judicial i puguin explicar els fets i aportar les explicacions o documents que siguin necessaris.
En aquesta fase, la família podrà exposar directament davant l’autoritat judicial:
els fets;
la història de la persona víctima;
les circumstàncies de la repressió;
la causa judicial;
la condemna imposada;
i la petició que es faci constar en l’expedient la declaració de nul·litat de la condemna o sanció, d’acord amb la legislació de memòria democràtica.
També representa un acte de reparació molt important poder explicar els fets en seu judicial, davant un jutge i que quedin recollits a l’Administració de justícia.
PAS 12. CONSERVAR LA RESOLUCIÓ I LA DOCUMENTACIÓ FINAL
Una vegada finalitzat el procediment, és important conservar:
La resolució judicial.
La documentació presentada.
La constància de l’anotació de la nul·litat.
Qualsevol testimoni o certificació que es lliuri a la família.
Aquesta documentació constitueix una part important de la memòria familiar i del reconeixement de la víctima.
UN PROCEDIMENT DE VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ
Sol·licitar l’anotació de la nul·litat d’una causa franquista no és només una qüestió administrativa.
És una manera de reconèixer formalment la injustícia patida per la víctima, recuperar la seva història i reparar, en la mesura que sigui possible, el dany causat a la persona i a la seva família.
Les famílies tenen dret a recuperar la història dels seus éssers estimats i a deixar constància que aquelles condemnes varen formar part d’un sistema repressiu que avui és incompatible amb els principis democràtics i els drets humans.
A Palma, 14 de setembre de 2026
Associació Memòria de Mallorca