GUILLEM MAS (Diari de Balears, 28 de novembre 2009)
Ni un dia més dins l’oblit del poble vilafranquer. Un emotiu acte a la sala de plens de l’Ajuntament de Vilafranca, ple a vessar, serví per tornar la dignitat i l’honor a tots els vilafranquers que, d’una manera o d’una altra, perderen la vida i patiren la repressió durant la Guerra Civil (1936-1939) i la dictadura franquista. Un quadre de l’artista Laura Riera presideix la cambra, des de dijous vespre, en record i memòria dels humiliats en defensa de la llibertat i la democràcia.
No hi faltaren els familiars de quasi tots els assassinats i represaliats de la Vila. El batle, Jaume Sansó, i la regidora d’Educació, Francisca Bauzà, en foren els conductors.
L’ajuntament republicà fou el més reconegut amb el batle Joan Català, Xirgo; Guillem Bauzà de Can Paloni; Francesc Artigues, Lluent; Andreu Bover, Margoi, i Bartomeu Estrany, Puïl, juntament amb el metge Sebastià Sancho, Xinet; el secretari Miquel Capó, Serol; el manescal Jaume Barceló de Son Pou i l’enterrador i guàrdia rural Mateu Oliver, Coves. A més a més, es recordaren els vilafranquers de naixement o de residència que moriren per la democràcia: Pere Josep Font de Son Deixopte, Mateu Jaume, Pere Frau i Guillem Barceló.
Els soldats
La institució vilafranquera també recordà tots els soldats que perderen la vida en la Guerra Civil pels camps de batalla d’arreu de l’Estat espanyol: Joan Barceló, Bartomeu Barceló, Rafel Jaume, Guillem Gelabert, Guillem Garcias, Bartomeu Català, Bernat Garí, Gabriel Català, Miquel Mestre, Llorenç Vives i Bartomeu Bauzà. També hi hagué una distinció per al capellà Francesc Mayol, que fou assassinat a Barcelona per les milícies de la CNT.
El capítol
Més de 200 persones acudiren al Teatre Municipal per assistir a la preestrena del capítol dedicat a Vilafranca en la sèrie Memòria i oblit, de TV Mallorca. El programa féu un breu repàs pels anys convulsos de la República i la Guerra Civil, recordant les figures més significatives del moment i l’escarni que rebé el batle Jaume Català, Xirgo. A més, se centrà en Andreu Bover, Margoi, qui visqué sis anys amagat dins la xemeneia de ca seva per por de ser assassinat com altres vilafranquers.