Trencar la pau de les voreres. El bàndol feixista assassinà milers de republicans, tant en la Guerra Civil com en la repressió de la potsguerra. dBalears elabora un mapa orientatiu dels indrets on podrien estar enterrats

Ander Zurimendi (Diari de Balears, 30 de novembre 2009)

La Guerra Civil a Mallorca deixà un regalim de morts per tot el territori. De Pollença fins a Santanyí i de Calvià fins a Son Servera, les fosses on enterraren els republicans assassinats omplen la terra. L’associació Memòria Històrica en demana des de fa anys l’obertura perquè els familiars dels represaliats puguin recuperar-ne la memòria. Ja sigui en forma material (els ossos) o immaterial (saber on descansen el estimats), volen rescatar la memòria d’aquella pau de les voreres on va quedar enterrada. Les grans fosses on es localitzen republicans, amb tota seguretat, s’ubiquen a Palma, Calvià, Porreres i Manacor.

Segons Tomeu Garí, historiador i membre de Memòria Històrica, la de Palma és de les més nombroses. “Evidentment, perquè fou a Ciutat on començà el cop d’estat”. La fossa, que es troba dins el cementeri municipal de Palma, queda marcada per una creu. 

”Pensam que els afusellaven a l’hemicicle i darrere el cementiri, per ser després enterrats dins fosses circulars. Tanmateix, al final els posaren dins sacs i els dugueren davall la creu”. Les restes que es puguin trobar, però, estarien barrejades amb les d’altres morts, com ara infants de la Misericòrdia i de les Hermanitas“.


La fossa de Calvià també està ben documentada i constitueix un important punt de la memòria republicana.

A l’interior de l’Illa hi trobam, a més, la de Porreres, situada dins el cementeri. Segons Garí, hi ha testimonis orals que indicarien, així mateix, l’existència de restes fora del recinte, devora la murada que du al camí vell cap a Montuïri. A Porreres, de fet, destaca el gran nombre de víctimes que arribaven de la presó de Can Mir.

Finalment, Manacor registra una gran xifra d’assassinats pels nacionals. En paraules de l’historiador local Toni Tugores, al municipi mataven els republicans en dos cementeris. 

”Primer foren enterrats a Son Coletes i al cementeri vell”. Després, emperò, dugueren cadàvers de la primera ubicació a la segona, per tornar a fer el camí contrari. “És macabre“, exclama Tugores. El viatge de les despulles acabà quan es construïren sobre l’antiga necròpolis equipaments municipals, com ara un parc, la seu de la Policia i el teatre. El fet que els infants juguin en un parc on hi ha enterrats els republicans manacorins indigna Memòria Històrica. Així mateix, Tugores explica com moriren alguns d’aquests republicans. “Entre el 17, 18 i 19 d’agost foren assassinats prop de 250 manacorins. Després els tiraven benzina per damunt i els calaven foc en grups de 50 o 60. L’olor de carn cremada era tan forta, que els veïns de la zona fugiren”. Finalment, les despulles foren tapades amb calç. Tanmateix, la infàmia assolí la màxima magnitud quan edificaren damunt un feliç i innocent parc.



La segona categoria de fosses en comprèn de substancialment més petites i són a la majoria de cementeris municipals de cada localitat de Mallorca.

Això no obstant, s’han recollit més proves de pobles, com ara Montuïri, on fou enterrada una petita colla de campaners. La localització se situaria a prop de les obres que es feren en una fossa sèptica.

A Algaida hi haurien enterrat dos porrerencs republicans i a Sencelles es registren morts als mateixos camins rurals. Al cementeri de Sant Joan hi ha sepultat un grup de mariandos, mentre que a Petra també es trobarien despulles dels represaliats. A Son Carrió la fossa s’ubica fora del cementeri i a Son Servera se’n coneix l’existència però no el lloc exacte.

Els morts de Sóller i del camí dels Reis, en canvi, haurien estat traslladats cap a Palma. Bunyola, Consell i Pollença també disposen de petites fosses al municipi.


Tot i el recent cop judicial de l’Audiència, els familiars no perden l’esperança.