Avui és un dia que moltes famílies a Mallorca han esperat durant dècades, un dia en què la pregunta que ha passat de generació en generació: “on és?, on són?”, a la fi té una resposta.
Famílies que han recorregut un llarg camí, en ocasions molt soles. Perquè les exhumacions no acaben quan es troben les víctimes, abans i després hi ha un llarg procés:
La recerca dels familiars de les víctimes des del primer moment de la desaparició, passant per les mil i una portes tocades i les mil i una portes tancades, les demandes, les reivindicacions, les investigacions, l’aprovació de les lleis, la formació dels equips tècnics, excavacions, exhumacions, troballes, ADN, identificacions i finalment l’acte d’avui d’inhumació de les víctimes, un procés on els familiars no són uns actors més, sinó la seva raó de ser.
Per això, no podem entendre l’acte d’avui només com a la inauguració d’un memorial, sinó com a la recuperació d’un dret que les víctimes del franquisme no han tingut fins fa ben poc i que moltes encara esperen:
La restitució de les restes mortals a un espai públic que preservi la seva memòria.
Per tant, aquest acte també forma part del procés de les exhumacions, així ho estableixen els estàndards universals dels drets humans i la nostra pròpia legislació.
La Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses té atribuïdes, entre d’altres, aquestes funcions i ha de vetlar pel compliment dels drets objecte de la llei, en aquest cas, de les víctimes de desaparició forçada.
En aquest sentit, sense voler llevar protagonisme a aquest moment i com a familiar de dues d’aquestes víctimes, permeteu-me que digui que:
No hem pogut participar com hauríem volgut en l’elaboració i l’organització d’aquest acte, tampoc l’associació que represento, Memòria de Mallorca, ni la resta dels membres de la Comissió, com marca la nostra Llei de Persones Desaparegudes i Fosses.
Ho lamentam, molt.
Però avui som aquí perquè hi hem de ser, acompanyant a les víctimes, acompanyant a les famílies, i defensant els seus drets com sempre hem fet.
Drets vulnerats inclòs després de mortes, amb calúmnies i falsedats i insultant la seva honorabilitat.
Per això, té tant de sentit la denominació “Memorial de la Dignitat” per aquestes víctimes, per aquest columbari, perquè intentaren arrabassar-les fins i tot la dignitat.
No ho aconseguiren.
Ha sobreviscut en les famílies, en les persones que les han cercat i en la societat que avui les acull.
Aquest espai representa el seu retorn, i pensant precisament en el camí per arribar-hi, me ve al cap el títol del poemari de Jaume Mesquida: “Òbol de Silenci”.
L’òbol era la moneda romana que, segons l’antiga tradició, es posava sota la llengua dels morts perquè el barquer els pogués conduir a bon port.
Aquest òbol és la memòria que no hem deixat mai morir. La persistència de la memòria ha fet possible l’arribada de les víctimes fins aquí i a elles me vull dirigir:
Aurora Picornell Femenias, Bartomeu Cabanellas Botia, Belarmina González Rodríguez, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull, Gabriel Picornell Femenias, Gabriel Picornell Serra, Jaume Bauzà Far, Josep Mercadal Marqués, José Luis Santo Toribio i Macià Salvà Coll, ara si:
Que la terra vos sigui lleu.
Que la terra vos sigui lleu, 214 companys i companyes que encara no coneixem la vostra identitat.
Tanmateix, hi ha un nom que vos identifica a totes.
I el nom és:
Dignitat.
No vos oblidarem mai i el vostre record ens ajudarà a construir una societat més justa i solidària, talment com ens ensenyareu amb el vostre exemple de lluita constant.
Per acabar, una dedicatòria a les víctimes que avui honoram, també a aquelles que encara no tenen tomba i a les famílies que les esperen.
Del darrer fragment del poema abans citat:
Òbol de Silenci.
I, com impedir que brilli un estel sobre els pujols silenciosos i esgarrifadors de l’espera?
Agafat a les trunyelles de les rels d’una olivera, ell, continua allí com si els seus ossos fossin un petit ornament d’ivori o una agulla de ganxo platejada per al cabell.
Moltes gràcies.
Maria Antònia Oliver París
Associació Memòria de Mallorca.
Memorial de la Dignitat, 28 de setembre de 2026.