“Matilde Landa, republicana”

Núria MARTÍ (Diari de Balears, 11 d’octubre 2010)

Un centenar de persones assisteixen a l’homenatge que Memòria històrica de Mallorca féu ahir davant de la presó de can Salas. El protagonista, en aquest cas, fou la banda navarresa Barricada

Dedicaren el darrer disc a la memòria dels republicans i és per això que, quan l’associació Memòria històrica de Mallorca els demanà de fer un acte d’homenatge a Matilde Landa davant la presó de can Salas, ells no ho dubtaren ni un moment. La banda navarresa Barricada, que ahir horabaixa oferí un concert a la Fira del disc de Palma, féu també un emotiu acte al migdia en petit comitè davant la presó de can Salas. No en va, en el darrer disc, La tierra està sorda, hi ha un tema dedicat a la republicana Matilde Landa, qui se suïcidà l’any 1942 tirant-se del balcó de la presó palmesana. 


Ahir, en el mateix punt on Landa abandonà la lluita, Barricada li cantà les gràcies. “Qué irónica es la vida, que por un lado seas consuelo para muchas, y a la vez la soledad, te acompaña en cada lágrima”, diu la lletra de la cançó que ahir Barricada cantà in situ i en format acústic. “Teníem moltes ganes de veure i ser aquí, en aquest espai on morí aquesta dona que representà tant per a tanta gent”, indicà Enrique Villareal, el Drogas, líder del grup.


A l’acte, al qual assistiren un centenar llarg de persones, també hi anà l’historiador David Ginard, qui ha estudiat àmpliament la figura de Landa i que ahir en contà de nou la història. “Acabada la Guerra Civil, ella fou la primera persona que organitzà la resistència antifeixista a Espanya, amb tot el perill que això comportava. Aviat la van tancar a la presó: primer, a les Ventas de Madrid i, després, a Palma. L’any 42, davant la pressió de l’Església perquè es batejàs i renegàs dels seus principis, es llançà des del segon pis, aquí on som ara”, afegí Ginard. 


Matilde Landa fou considerada per totes les preses i la resistència en general com un “símbol” de l’antifranquista. A la presó organitzà l’anomenada Oficina de penades, des d’on donava suport a les dones condemnades a pena de mort. Una vegada al centre de Palma, l’Església exercí una gran pressió sobre ella i l’amenaçà que, si no es batejava i acceptava les condicions del catolicisme -i per tant abandonava els ideals comunistes- les seves companyes de la presó en patirien les conseqüències. Landa acabà acceptant-ho i el 26 de setembre de 1942 fou la data escollida per al seu baptisme. Aquell horabaixa, Landa preferí acabar amb la seva vida però no amb els seus ideals. “Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho ni crucifijos ni sotanas. Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho señales amargas”, conclou la cançó de Barricada.
En l’acte, la veterana banda també cantà Pétalos, dedicada a les 13 dones afusellades a Madrid el 1939, conegudes també com Les 13 roses. 


L’horabaixa, al Palma Arena, i amb un ambient ja completament diferent, Barricada cantà la totalitat del disc La Tierra está sorda i alguns dels seus temes més emblemàtics en un concert que durà més de tres hores i que estava inclòs dins els actes de la Fira del disc de Mallorca, que ahir tancà les portes.


Des del juliol de 2009, a la plaça de can Salas hi ha una placa que recorda les més de 1.000 preses republicanes que estigueren tancades a la presó i, en especial, la carismàtica Matilde Landa.