(Público, 1 setembre 2010, suplement de Catalunya, pàg. 3)
Gairebé 35 anys després del final de la dictadura franquista, Catalunya esdevé pionera en la localització i dignificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura.
El Govern de la Generalitat va aprovar ahir el reglament de la Lei de Fosses, un nou pas en la dignificació de les fosses comunes i de la localització i identificació dels morts a mans dels franquistes.
D’aquesta manera, els familiars de les persones desaparegudes podran sol·licitar la recerca del seu familiar, aportant la documentación escrita, fotogràfica o testimonial que en faciliti la localització. La llei estableix que els familiars podran tenir accés a la data i el lloc de la mort, la causa, i conéixer exactamente el lloc de l’enterrament. A més, tindran dret a la restitució de les restes dels seus parents i els objectes personals que es trobin enterrats.
A Catalunya, la majoria de les fosses comunes es troben dins dels cementiris, a racons apartats i sense cap tipus de senyalització ni indicació de les persones que hi són enterrades. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat impulsarà la dignificació de les fosses de la guerra dins els cementiris, recuperant-les com a espais per la memòria.
Una primera acció es farà a la tardor, amb la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Lleida. Fins el moment s’han comptabilitzat 179 fosses comunes a tot Catalunya, i la investigació continua oberta. Moltes de les fosses es troben al llarg dels fronts estabilitzats (Noguera Pallaresa, Segre i Ebre) i a la zona de la Batalla de l’Ebre. El mapa elaborat per la Generalitat identifica 88 fosses certificades a través de documentación municipal, registres decementiris, llistats de difunts dels hospitals militars, etc.
La resta no estan certificades de forma documental però sí que es consideren molt probables per la coincidència dels testimonis orals i les dades històriques. Ara s’està treballant en la localització d’una seixantena més.