Antònia Lucena (Diario de Mallorca, 24 de juny 2010)
Les parets del cementiri
veren molts d´homes morir
desprès de passar un martiri
quant sortiren de Can Mir.
En silenci els mataren
con ho fan els assassins
les seves vides segaren
per justificar els seus fins.
La seva ombra allargada
segueix manant el país
de forma indiscriminada
mos van llevant tot l´encís.
Aquells homes fets de gel
feren una gran matança
nostres padrins cap al cel
moriren amb esperança.
Ses arreletes que deixaren
inculcaren als seus fills
un gran amor que trobaren
i que duen molt endins.
Un jutge valent volia
ajudar als que perderen
a retrobat la memòria
però els fatxes no ho volgueren.
Hem d´oblidar les afrontes
fetes a nostres padrins!
sense formular preguntes
que gratin ben endins.
Ciutadans amb gran cridòria
tinguem present el terror
i que estigui a la memòria
tots aquells anys plens d´horror.
Antònia Lucena. Es Secar de La Real.