Butlletí Tribuna Mallorca, 1 de febrer 2010
Fumata blanca a Cort. Després de setmanes d’espera, avui s’ha sabut què farà l’ajuntament amb el monòlit franquista del parc de sa Feixina. Hi haurà intervenció, però el monument no desapareixerà.
Així ho han fet saber la batlessa, Aina Calvo, i la regidora de Cultura i Patrimoni, Nanda Ramon. La solució “salomònica” de l’equip de govern progressista passa per llevar del monument els símbols feixistes, i en el seu lloc, posar-hi una placa que reconegui “totes les víctimes de la guerra”, com si d’un conflicte entre dues potències s’hagués tractat, quan en realitat la Guerra Civil espanyola va ser un atac del feixisme internacional contra la democràcia republicana, amb l’exèrcit regular a una banda i les milícies populars en una altra.
Tot i que el monument està dedicat, des que es va erigir, als mallorquins morts en l’enfonsament del creuer de guerra franquista Baleares en plena Guerra Civil, i que tot plegat, forma part de recuperar la memòria històrica dels palmesans i mallorquins en general, la placa en qüestió estarà escrita en castellà, anglès, francès i alemany, a part del català.
Així per tant, l’Ajuntament, en un intent d’acontentar tothom, acaba per deixar al paisatge de Palma un element fet per a l’exhaltació feixista, que estèticament està en plena sintonia amb l’estil artístic del feixisme que les dictadures d’Espanya, Alemanya i Itàlia imposaren durant els seus anys de glòria. Sense saber si el fet d’incloure-hi altres idiomes que no siguin el de Mallorca a la placa és per recordar els soldats alemanys i italians que moriren ajudant l’exèrcit franquista a guanyar la guerra -el Conde Rossi d’infausta memòria és potser l’italià més famós d’aquella Mallorca de la guerra-, el cas és que la inscripció que substituïrà l’escut de l’àguila de Sant Joan resarà “avui és [el monument] per a la ciutat un símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai les guerres i les dictadures. Palma 2010“. Ni una referència explícita a la massacre de la Guerra Civil, ni a la quantitat altíssima d’assasinats de civils a Mallorca en els tres anys de conflicte, ni a l’assassinat de la classe intel·lectual que modestament intentà el despertar nacional de les Balears i que fou brutalment estroncat: res. I Calvo haurà obrat el miracle: que un monument feixista sigui un símbol de la voluntat democràtca de la ciutat.
Palma ja té quelcom de la qual se’n pot sentir orgullosa.