Bartomeu Fiol (Diari de Balears, 1 de desembre 2009)
Un nebot d’Emili Darder, un dels personatges més entranyables de la vida cultural, científica i política de la Mallorca d’abans del Gloriós Engronsament, acaba de publicar un llibre de records que resulta commovedor per a tot fill d’aquesta terra que tengui un mínim de sensibilitat moral i històrica. Es tracta d’Impressions d’un infant d’abans i de l’inici de la Guerra Civil a Mallorca, de Josep Darder i Sastre, enginyer industrial jubilat, cap de baixa tensió de Gesa durant moltíssims d’anys, editat per can Moll.
A mi m’ha impressionat especialment l’entorn familiar del personatge. Perquè és el cas que “la pinya que formaven els Darder del Temple” -com ens narra l’autor- es caracteritzava per l’estretor dels seus llaços, en bona part determinada pel fet de viure les tres branques en un mateix espai ciutadà, el de l’Almudaina de Gumara, esdevinguda més tard el recinte dels templers.
El besavi Bartomeu Darder, nat a Valldemossa, va muntar un forn al carrer de Vallori de Ciutat i va poder donar la carrera de metge als seus dos fills Tomàs i Josep. Tomàs va comprar, el 1896, l’ampli recinte esmentat, instal·lant-s’hi i instal·lant-hi els seus tres fills, Bartomeu (metge també), Gabriel (manescal) i Emili (metge analista, fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i batlle de Palma, afusellat el 24 de febrer de 1937), amb la particularitat que tots els habitatges donaven a un gran espai verd interior -amb sis fasers espectaculars que l’abundant material fotogràfic inclòs en el llibre ens donen a conèixer- sense cap barrera entre les propietats resultants. Això feia que l’autor, fill de Gabriel, jugués diàriament amb la seva cosina Emilia, filla d’Emili, el batlle assassinat.
L’autor ens parla llargament d’aquests jocs: amb els conills de rata que el seu oncle utilitzava per a les proves del seu laboratori, que crec que hem de considerar com el primer que es va instal·lar a Mallorca, i amb la col·lecció de fòssils, als quals aquest era aficionat; amb les disfresses que es posaven d’amagat; amb la cussa Brinca, de raça russa, que de vegades els acompanyava en les eixides familiars a Can Xarpa, a la carretera vella de Sineu, i a la finca es Racó, a Bunyola; amb les pel·lícules de Charlot, Buster Keaton, Stan Laurel i Oliver Hardy, que veien mitjançant una Pathé-baby, que manejava, agosarada, Emilia…
Un altre d’aquests records que m’ha cridat l’atenció és la cremada, el 10 de maig de 1936, de l’església de Santa Fe, al barri de la Calatrava, que llavors era la parròquia a la qual pertanyia el Temple.
L’autor subratlla que el rector va salvar les formes del sagrari portant-les, en primer lloc, al veïnat domicili del batlle de ciutat, sabent que hi estarien segures.
Acabaré, perquè no tenc més espai, transcrivint la comprensible queixa de l’autor: “Quan la gent passa per la cantonada dels carrers Antoni Planes i Enric Lladó, ningú no s’assabenta que aquell edifici, blanquejat i amb l’escut de les forces de l’Aire (ara Delegació de Defensa), va ser la casa pairal i el lloc on treballava el batlle que va fer tant per Ciutat.