(Del Diario de Mallorca, 28 de març de 2009)
El passat 24 de febrer vaig assistir a l´homenatge que l´ajuntament de Palma va retre al batle republicà Emili Darder amb motiu de l´aniversari del seu afusellament, l´any 1937. A l´acte van homenatjar també cinc regidors de l´ajuntament durant la República, les famílies dels quals reberen una placa de mans de la batlessa.
Si he de ser sincera vaig sortir una mica disgustada de l´esdeveniment per vàries raons: se li va donar escassa publicitat, poc ressò (potser no volien que se n´assabentàs molta gent?); l´entorn, el Castell de Bellver, que estrenava sala de projeccions, era molt bell, però petit (potser no volien que hi anàs molta gent?); el públic, que en acabar l´acte va gaudir d´un aperitiu generós (era necessari?), era compost majoritàriament per periodistes, pels familiars de les víctimes homenatjades i pels polítics.
He de dir que me va agradar la intervenció de Maria Antònia Oliver, presidenta de l´Associació per la Memòria Històrica de les Balears, reclamant a les institucions un major compromís i col·laboració amb la tasca de tornar la memòria al nostre poble i així restituir l´honor i la dignitat a aquells a qui els foren robats. És per això que aquest acte és insuficient, perquè és el poble el que n´ha d´esser el protagonista, i no sempre els mateixos. La pròxima vegada que es vulgui rememorar alguna de les víctimes de la guerra s´ha de fer una convocatòria que arribi a la gent, que n´ha de ser la protagonista, juntament amb els homenatjats. Ja és hora de fer accions més valentes i de superar la timidesa actual, els nostres avantpassats s´ho mereixen.
Catalina Rebassa. Palma.