Companys i companyes,
En Bartomeu Mestre i Sureda ens envia el cartell adjunt amb la informació sobre el recital que es farà dia 12 de febrer al Teatre Municipal de Manacor amb la recuperació d’una rapsòdia de Guillem d’Efak.
La primera peça que s’interpretarà serà la “Cançó de Son Coletes”, que es va estrenar en ple franquisme i va passar la censura embolicada en la revolta forana de 1450. Guillem d’Efak va escriure una denúncia de la guerra incivil. Parla de la gent que lluitava per la llibertat, que va ser atacada pels “senyors”, (en referència als “Dragones de la muerte”), parla de la guerra dels tres anys, dels botxins i, al final, de les vídues i els seus infants. Tota una vindicació de memòria històrica, escrita i cantada l’any 1961, fa 50 anys, encara en ple franquisme!
El maig de 1980, a la Sala Imperial de Manacor, Guillem d’Efak (1930-1995) estrenà SIAU QUI SOU!, una rapsòdia musical que ell presentà així: Això que anam a fer avui vespre, a un país normal seria totalment innecessari. Però com que no ens ho ensenyen a l’escola, he fet aquestes cançons amb l’esperança que tenguin més eficàcia que una conferència.
En el programa de mà que es repartí, el poeta Bernat Nadal tancava la presentació amb aquestes paraules: Les cançons que ens ofereix Guillem d’Efak feriran profundament la sensibilitat dels espectadors. Qui pugui romandre impassible, haurà de revisar seriosament la seva formació. Haurà de demanar-se: què han fet amb mi?
Va ser una nit memorable d’emocions i eufòria col·lectiva que, dissortadament, va ser flor d’un dia, perquè mai més Guillem d’Efak no tornà a repetir aquell magne recital. La desídia de les institucions (eren temps de preautonomia i precarietats) no va dur endavant el projecte de fer voltar la rapsòdia pels instituts de secundària.
Tres anys després de la seva mort, Delfí Mulet, Gabriel Oliver i jo vàrem desenterrar el text i el vàrem escenificar al Teatre Municipal de Palma. Posteriorment amb el grup de músics que solen acompanyar Biel Majoral, també el vàrem dur a Muro (Teatre), Binissalem (Casal Llorenç Villalonga), Barcelona (l’Artesà de Gràcia), Manacor (claustre de Sant Domingo), Felanitx (Teatre Municipal), Girona i, l’agost de 2000 a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada del Conflent.
Ara, més de 10 anys després del darrer recital i més de 30 de l’estrena de Guillem d’Efak, per iniciativa conjunta de Pere Siquier, director de la banda de música de Manacor, i de Gabriel Oliver “Torres”, han enllestit uns nous arranjaments. Es tracta d’una actualització gairebé total que s’ha estructurat en dos blocs diferenciats. El primer s’ha elaborat sobre l’eix central de la rapsòdia de Guillem. El segon, més diversificat, inclou poemes més lleugers, incorpora “Els infants” (musicada per Joan Martorell) i conclou, per tancar el recital, amb el SIAU QUI SOU! per a soprano i banda de música que constitueix una peça emblemàtica.
La feinada de mesos d’una cinquantena de persones que hi ha al darrera i, sobretot, l’alt nivell qualitatiu que s’ha assolit, fa ben recomanable gaudir d’aquest concert. Sense establir comparances odioses amb el de fa 30 anys, estic convençut que també constituirà una fita a recordar. La pregunta que em vaig fer, després d’anar a un assaig de la banda, és aquesta: Què hauria fet en Guillem d’haver tingut al seu abast aquests arranjaments, aquests músics i tota una banda per enllestir la seva excel·lent composició poètica?
Mentre el Manacor que podríem dir “oficial” manté una política de marginació sobre la figura de Guillem d’Efak (ep, i d’altres escriptors i artistes oblidats), el Manacor que podríem anomenar “popular” es farà present d’avui a dues setmanes, dia 12 de febrer a les 20:30h, al Teatre Municipal. Vull recomanar-vos que reserveu les entrades ja que l’aforament és limitat. Apuntau-vos-hi que serà una colla de veure!
Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo