(www.esBinerbo.com)
La setmana passada els diaris de Ciutat es feien ressò que el Govern elaborarà un mapa on apareguin totes les fosses comunes de la Guerra Civil localitzades. La notícia afegia que a Montuïri s’havia confirmat l’existència d’una fossa comuna al cementiri.
Aquest fet havia passat desapercebut per la gran majoria dels habitants de la vila, sobretot si pensam en el silenci que envolta les qüestions relaciones amb la repressió feixista. Però la existència d’un lloc a na Campana on s’afusellaren i enterraren persones sense cap tipus de judici era ben present en el record d’alguns majors. Un testimoni encara recorda com anava fins el cementeri per provar de trobar entre els morts un parent seu desaparegut feia dies. Però a la fossa sembla que no hi hauria montuirers, sinó quatre campaners que foren afusellats en els dies tràgics de 1936. S’especula que les identitats dels cossos podrien correspondre al ferrer i militant del Partit Comunista Bartomeu Ferrer Catoi, el pagès i militant d’Unió Obrera Balear Jaume Bestard Retat, el mecànic i també militant de la UOB Miquel Mascaró Estel i el xofer Joan Vidal Sansó Apagafocs.
La presentació del documental Memòria i oblit d’una guerra. Montuïri: ses escoles progressistes aportà nova llum sobre la qüestió. Els responsables del documental explicaren que a través de l’associació Memòria de Mallorca i el Museu Arqueològic de Son Forners, s’havien fet alguns sondatges al cementeri a la recerca de la fossa. Persones presents a la projecció afegiren que la fossa es trobaria dins el cementeri vell, entre la cotxeria del carro dels morts i la paret que separa de la part nova. Però altres testimonis defensen que és al costat de l’esmentada paret però a fora, on ara hi ha la part nova.
En definitiva es confirma que existeix al cementeri de Montuïri una fossa comuna datada de la Guerra Civil. L’historiador porrerenc Bartomeu Garí Salleras serà l’encarregat de redactar l’informe sobre la fossa del nostre poble per tal de completar el mapa insular que s’ha de confeccionar. Molta gent confia que sigui la primera passa perquè en un futur sigui possible exhumar els cossos i traslladar-los on desitgin els familiars. Convé recordar que un grapat de famílies montuïreres també esperen la recuperació dels cossos dels seus parents assassinats i enterrats a Palma, Porreres o Sencelles, entre d’altres indrets. Una bona mostra que per molts anys que hagin passat, encara resten ferides de la guerra per tancar.
(Informació extreta de diversos testimonis orals i Mateu, A i Mas, G. (2001). Montuïri: L’esclafit de la crispació, Palma, Documenta Balear, 91.)