EFE (Diario de Baleares, 11 de novembre 2010)
Foto J.LLadó
El Govern ha signat avui un conveni amb l’Associació Memòria de Mallorca per a elaborar, en el termini de 18 mesos, un mapa de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, les quals se senyalitzaran i «dignificaran», així com per a estudiar la possible exhumació dels enterrats.
El president de l’Executiu autonòmic, Francesc Antich; la consellera i presidenta de la Fundació balear de la Memòria Democràtica, Fina Santiago, i la presidenta de l’Associació Memòria Mallorca, Maria Antònia Oliver, han signat avui el citat acord, pel qual el Govern aporta 36.000 euros perquè es localitzin i es faci una fitxa de cadascuna de les fosses. Actualment hi ha localitzades 32 fosses comunes en la illa en 24 municipis, 23 d’elles amb la seva existència comprovada i la resta encara per examinar.
En concret, consta l’existència de fosses en els cementiris de Calvià, Palma, Bunyola, Alaró, Selva, Sencelles, Algaida, Montuïri, Porreres, Petra i Son Servera, així com en el Moll Vell de Palma, els penya-segats de Deià, el Pou de l’Àguila de Llucmajor, el Pou de Sant Lluís de Porreres, el Pou de Son Bauló de Santa Margalida, el Pou de Santanyí i en Cas Concos (Felanitx). Manacor és el municipi amb més nombre de fosses comprovades, un total de cinc en Són Coletes, al costat del cementiri, Els Fogueres, Sa Mengi i Son Carrió.
Al voltant de 8 d’aquestes fosses de la illa ja es troben en un estat avançat d’investigació, pel que el conveni estipula que s’han d’aportar les seves fitxes en un període de vuit mesos, amb l’objectiu que es puguin anar senyalitzant i estudiant possibles exhumacions, que serien finançades pel Govern en funció del seu pressupost, ha indicat Antich. El president autonòmic ha destacat la labor de senyalitzar i protegir les fosses, ja que para Antich és «de summa importància» que hagi un lloc on els descendents de les víctimes «puguin anar a plorar», en la qual cosa ha coincidit la presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca al ressaltar que aquest gest representa la «reconciliació que no tenen» aquestes famílies.
L’associació té registrades 1.400 persones desaparegudes en la illa durant els períodes esmentats, encara que Oliver no ha pogut concretar quantes d’elles estan enterrades en les fosses comunes. El procés de localització de les fosses recaurà en un equip de deu investigadors i historiadors de l’associació, que haurien de fer constar en les seves fitxes la ubicació geogràfica, la cartografia, la propietat del terreny, el tipus de fossa (amb les raons i el moment històric que es va produir) i si s’ha intervingut en ella o està pendent de prospecció. També figuraran en les fitxes totes les dades possibles de les persones desaparegudes que podrien estar en elles.
Una vegada reconegudes les fosses i recollides aquestes dades, Santiago ha indicat que s’incorporaran al mapa de fosses que s’està elaborant en tota Espanya, i ha afegit que la intenció del Govern és poder estendre aquesta iniciativa a Menorca i les Pitiusas, o bé mitjançant convenis amb associacions o amb algun historiador. La intenció del Govern és estudiar després la viabilitat de l’exhumació de les víctimes, la qual cosa Oliver ha qualificat d’un «pas endavant molt important per a reconèixer la veritat i recuperar les restes d’aquestes persones». Així mateix, la presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca ha instat que tots aquells que tinguin informació sobre la localització de fosses o de persones desaparegudes es posin en contacte amb l’organització, ja que es creu que les 32 fosses que s’estudiaran no són totes les existents. Oliver també ha reclamat al Govern que elabori una llei de fosses com l’existent a Catalunya, aspecte recolzat per Antich, qui s’ha mostrat partidari, encara que ha respost que és «molt difícil» de portar a terme en aquesta legislatura.