A LA PRESIDÈNCIA DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS
ASSUMPTE: Memorials a les Víctimes dels bombardejos efectuats per l’aviació del bàndol colpista des de les bases militars de Mallorca i convocatòria de la Comissió de Memòria Democràtica
MEMÒRIA DE MALLORCA, associació sense ànim de lucre dedicada a la recuperació de la memòria democràtica i al reconeixement i dignificació de les víctimes del cop d’estat de 1936, de la Guerra d’Espanya i de la dictadura franquista,
EXPOSA
Primer. Memòria de Mallorca defensa el drets de totes les víctimes del cop d’estat, de la guerra i de la repressió franquista.
En aquest sentit, la nostra entitat manifesta expressament el seu reconeixement i solidaritat amb les víctimes dels bombardejos produïts durant la Guerra d’Espanya, amb independència de l’aviació responsable dels mateixos.
Segon. Que tenim coneixement que el Govern de les Illes Balears està impulsant davant diferents ajuntaments de Mallorca iniciatives per a la instal·lació de memorials dedicats a les víctimes dels bombardejos de l’aviació republicana.
En aquest sentit volem manifestar-vos el nostre desacord amb qualsevol iniciativa de memorialització que es promogui de manera unilateral, sense la participació de la Comissió Técnica de Memòria Democràtica.
Un memorial públic constitueix una actuació de memòria democràtica i, per tant, el seu contingut, contextualització i relat històric han de respondre als principis de rigor, pluralitat, veritat i reconeixement del conjunt de les víctimes.
Tercer. Memòria de Mallorca considera imprescindible que qualsevol actuació institucional de commemoració o memorialització de les víctimes dels bombardejos es dugui a terme amb el màxim rigor històric, amb una adequada contextualització dels fets i amb la participació dels òrgans i agents previstos en la normativa de memòria democràtica (Comissió Técnica de Memòria Democràtica).
Quart. Va ser Memòria de Mallorca qui va proposar al Govern de les Illes Balears la realització d’un estudi específic sobre totes les víctimes dels bombardejos, incorporat finalment al IV Pla de Fosses i Memòria i Reconeixement Democràtics. Aquest estudi ha format part del conjunt d’investigacions impulsades pel Govern sobre la memòria democràtica de les Illes Balears, en aplicació de la legislació vigent i va ser publicat conjuntament amb altres investigacions sobre la memòria democràtica de les Illes Balears, com a part de les actuacions d’investigació desenvolupades en aquest àmbit.
Per tant, resulta especialment important deixar constància que el compromís de Memòria de Mallorca amb la investigació i el reconeixement de les víctimes dels bombardejos és anterior a les actuals iniciatives institucionals i que la nostra entitat ha contribuït activament a impulsar-ne el coneixement.
Cinquè. Consideram imprescindible que si el Govern ara vol fer memorials a les víctimes dels bombardejos, ho faci a totes les víctimes, per tant també a les ocasionades per l’aviació del bàndol colpista que operava des de les bases militars de Mallorca i que va actuar contra diferents poblacions i territoris de la costa peninsular, especialment a Catalunya, el País Valencià i Andalusia.
Les investigacions historiogràfiques existents apunten a una xifra de milers de víctimes mortals provocades per aquests bombardejos.
Memòria de Mallorca considera que aquestes víctimes també han de ser objecte d’investigació, reconeixement i dignificació per part de les institucions públiques de les Illes Balears, atès que els atacs varen ser efectuats per aviació que operava des del territori de Mallorca.
Sisè. Que aquesta iniciativa ha de desenvolupar-se en el marc de les polítiques públiques de memòria democràtica i amb la participació i dels òrgans legalment establerts.
En aquest sentit, Memòria de Mallorca forma part de la Comissió Técnica de Memòria Democràtica, i considera imprescindible que aquesta Comissió sigui convocada i informada de les iniciatives que el Govern pretén desenvolupar en matèria de commemoració, reconeixement i memorialització de les víctimes.
La nostra entitat ha sol·licitat reiteradament la convocatòria de la Comissió sense que, fins avui, aquestes peticions hagin estat ateses.
Consideram especialment contradictori que es promoguin noves actuacions de memòria democràtica mentre l’òrgan de participació previst per la normativa no és convocat ni participa en la seva planificació.
Setè. Memòria de Mallorca considera que qualsevol memorial que s’instal·li en espais públics ha de complir uns mínims de rigor històric i de contextualització i ha d’evitar qualsevol relat que pugui equiparar responsabilitats o descontextualitzar el cop d’estat de 1936, la Guerra d’Espanya i la posterior dictadura franquista.
La memòria democràtica ha de ser integral i ha de reconèixer tant les víctimes dels bombardejos (víctimes de la guerra), com les persones assassinades i represaliades pel bàndol colpista i per la dictadura franquista.
Novè. Que la nostra entitat considera especialment preocupant que el Govern de les Illes Balears impulsi actualment determinades actuacions de memòria mentre manté una política de qüestionament de la normativa balear de memòria democràtica i ha impulsat la seva derogació.
La memòria democràtica no pot limitar-se a actes commemoratius o a la instal·lació de memorials, sinó que ha d’incloure, reconeixement, reparació, preservació de la memòria, exhumació i identificació de víctimes, educació i garanties de no repetició i ha d egarantir especialment els drets d’aquelles víctimes que no els han tingut mai.
Per tot això,
SOL·LICITA
Primer. Que el Govern de les Illes Balears, a través de l’òrgan competent en matèria de memòria democràtica (Comissió Técnica de Memòria Democràtica), impulsi i financi una relació nominal de les víctimes, amb indicació de nom i llinatges, edat, municipi, data i lloc de la mort i qualsevol altra dada que permeti la seva identificació, ocasionades pels bombardejos de l’aviació i la marina del bàndol colpista procedents de les bases militars de Mallorca contra poblacions i territoris de la costa peninsular, amb especial atenció a Menorca, Catalunya, el País Valencià i Andalusia.
Segon. La creació d’un memorial ubicat a la plaça de Sa Feixina de Palma, amb els noms de les víctimes dels bombardejos de la coneguda com a “carretera de la muerte”, una vegada sigui retirat, amb compliment de la lleis de memòria democràtica de les illes Balears i la llei de memòria democràtica estatal, el monument que honora a la tripulació del creuer de guerra Baleares, perpetradora dels bombardejos que ocasionaren més de 4.000 de víctimes civils que sortien de Màlaga cap a Almeria davant la entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
Tercer. La creació d’un memorial amb els noms de les més de 6.000 víctimes ocasionades per l’aviació del bàndol colpista procedent de Mallorca a la costa peninsular, i que sigui ubicat al passeig Sagrera perquè formi part del memorial que el Govern de les Illes Balears ha inaugurat recentment i que han titulat “Mur de la Dignitat”.
Quart. La creació d’un memorial amb els noms de les més de 2.000 víctimes assassinades per la repressió franquista a Mallorca, ubicant-lo al centre de Palma, moltes d’elles víctimes de desaparició forçada, que encara avui les seves famílies segueixen ignoren el parador i les circumstàncies de les seves morts.
Cinquè. Que es convoqui amb caràcter urgent l’òrgan competent del Govern amb l’aplicació de les polítiques públiques de memòria democràtica (Comissió Técnica de Memòria Democràtica), amb la finalitat d’exposar les actuacions que el Govern està impulsant relatives a la instal·lació de memorials sobre les víctimes dels bombardejos
Sisè. Que qualsevol projecte de memorial institucional relacionat amb les víctimes dels bombardejos sigui sotmès prèviament al coneixement i debat de la Comissió Técnica de Memòria Democràtica i compti amb la participació d’entitats memorialistes i especialistes en història, dret i amb totes aquelles disciplines que afecten a la memòria democràtica.
Setè. Que el Govern de les Illes Balears garanteixi que les polítiques públiques de memòria democràtica es desenvolupin amb ple respecte a la normativa vigent, als drets de les víctimes i als principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
Vuitè. Que es doni resposta expressa a aquesta sol·licitud i es comuniqui a Memòria de Mallorca les actuacions que el Govern adopti en relació amb les peticions formulades.
Palma, a 2 de setembre de 2026.
MEMÒRIA DE MALLORCA
La Junta Directiva