Una de les activitats de la nostra associació és la protecció i la defensa dels indrets de la repressió franquista a Mallorca com a testimoni d’aquesta repressió, com a homenatge a les víctimes i com a defensa dels drets humans. Entre aquest indrets de repressió, un dels que té especial rellevància és el Fortí d’Illetes, l’únic centre de repressió, detenció i afusellaments que a Mallorca encara conserva les construccions i els edificis, les dependències carceràries i la fisonomia interior i exterior que tenia durant la època referida, és a dir conserva les penjades dels fets que hi succeïren. Tot el seu conjunt, amb els seus paratges naturals i les construccions i edificis que hi formen part són testimoni directe de la història de Mallorca que ha patit el silenci forçat durant dècades, història que cal recuperar com a Patrimoni del nostre poble i com a reconeixement i homenatge a les persones que allà hi patiren la repressió feixista del règim franquista. Un espai que, com fan els escolars a Alemanya visitant els camps de concentració nazis, hauria de ser d’obligada visita pels nostres joves, s’hauria d’incloure al currículum educatiu i a les activitats que programen durant el curs escolar els nostres centres d’educació.
Fa més de dos anys que mantenim reunions amb les quatre institucions afectades per la nostra demanda: Ajuntament de Calvià, Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Govern Estatal, per separat amb cada una d’elles i conjuntament reunides, i que explicam a continuació:
El Fortí d’Illetes està situat en el terme municipal de Calvià. Durant l’època que ens afecta aquest espai estava arrendat a l’Exèrcit per la família Truyols-Delgado, propietaris de l’endret fins l’any 2003 en que va rescindir el contracte i ho va vendre a una empresa de construcció britànica.
Un espai que està catalogat pel Consell de Mallorca com a Bé d’Interès Cultural (BIC), per tant regulat per la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears, segons la qual els propietaris tenen el deure de conservar-los, mantenir-los i custodiar-los de tal manera que se’n garanteixi la salvaguarda dels valors. Els consells insulars respectius podran imposar multes coercitives per fer efectiu el compliment dels deures. La normativa també estableix la visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. D’aquests béns, el propietari ha de garantir-ne la conservació i si no és així inclòs està contemplada la seva expropiació pel perill de destrucció o deterioració greu del bé o l’ús incompatible amb els seus valors. Podrà acordar-se també l’expropiació per causa d’interès social dels immobles que dificultin la utilització, la contemplació, l’accés o el gaudiment dels béns d’interès cultural, que n’atemptin contra l’harmonia ambiental o que en comportin un risc per a la conservació.
A quasi 18 anys de la venta, l’espai està totalment abandonat, degradant-se dia a dia i en perill de ruïna si no s’actua amb rapidesa. L’actual propietat no respecte la seva obligació del manteniment ni tampoc la seva obligació de obrir-ho al públic tal i com marca de la Llei.
Per altra banda, la llei de Memòria i Reconeixement Democràtic de les Illes Balears, regula la catalogació dels indrets o espais de memòria i cita que tindran consideració d’Espais de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears aquells espais, immobles o paratges del seu territori que revelen interès per a la comunitat autònoma, per haver-s’hi desenvolupat fets de singular rellevància per la seva significació històrica, simbòlica o per la seva repercussió en la memòria col·lectiva de la lluita de la ciutadania de les Illes Balears pels seus drets i llibertats democràtiques, (s’adjunta en aquest escrit un informe elaborat per la doctora en historia Dolors Marín on hem pogut documentar prop de 50 assassinats per afusellament al mateix indret). La normativa dictamina que la inscripció d’un espai o itinerari de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears en el Catàleg d’Espais i Itineraris de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears suposarà un reconeixement singular i l’aplicació del règim general de protecció establert en aquesta llei.
Així mateix, la nova llei estatal de memòria democràtica aprovada pel Consell de Govern i pendent d’aprovar al Parlament Espanyol, preveu l’elaboració de catàleg de espais de memòria i la declaració com a tals d’aquells que, com el Fortí d’Illetes, a cada comunitat autònoma, tinguin especial rellevància documentada i testimonial de la repressió franquista.
Per tot això, hem demanat i registrat a les institucions afectades el següent:
A l’Ajuntament de Calvià:
1- La col·laboració i conformitat amb la inscripció en el Catàleg d’Espais i Itineraris de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears, així com també amb la senyalització amb plaques explicatives dels significat memorialista.
Al Consell de Mallorca:
1- Inspecció oficial de l’indret i informació dels resultats.
2- Revisió de l’expedient de declaració de Bé de Interès Cultural de l’indret i reforçar si cal la protecció i a tot l’espai.
3- Obertura d’expedient sancionador segons els resultats de la inspecció.
4- Seguiment del procediments que calguin fins aconseguir els resultats que regula la Llei de Patrimoni Històric pels Bens declarats de Interès Cultural.
5- Si no s’assoleix el compliment de la citada llei amb la garantia de la conservació de tot l’espai i la seva obertura al públic senyalitzant els dies i hores, iniciar el tràmits d’expropiació amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calvià, el Govern Balear i el Govern Estatal
Al Govern de les Illes Balears:
1- Catalogació del Fortí d’Illetes com a Espai de la Memòria.
2- Senyalització amb plaques explicatives dels significat memorialista, amb la catalogació i declaració de Espai de la Memòria atorgat pel Govern Balear, en compliment de la llei 2/2018 de Reconeixement i Memòria Democràtic.
3- Instar al Govern Estatal perquè inclogui al Fortí d’Illetes al catàleg estatal de Centres de Memòria i el declari oficialment com a principal Centre de Memòria de les illes Balears.
I finalment, al Govern Central:
1- Inclusió del Fortí d’Illetes al catàleg estatal de Centres de Memòria i declaració oficial de l’indret com a Centre de Memòria de les illes Balears.
Aquests dies en que a molts de pobles de Mallorca es commemora la proclamació de la II República Espanyola i es ret homenatge a les víctimes del franquisme, amb actes i iniciatives en las que, en ocasions, participen càrrecs polítics i institucions públiques, esperam d’elles que a més d’això també apliquin les lleis amb celeritat. Que aquest indret, on moltes víctimes republicanes patiren la repressió franquista, sigui conservat i visitat per tota la societat però especialment per les noves generacions, per la veritat, la justícia i la memòria de les víctimes, però també com a garantia de la no repetició dels fets passat en el present.
Des de Memòria de Mallorca ens unim als actes programats pel 14 d’abril i, com fem cada any, oferim a totes les persones o entitats interessades, un manifest envers la República que puplicam a la nostra web: https://memoriadelesilles.org/wordpress/%ef%bf%bc/ , on també hi trobareu tots els cartells dels actes que ens fan arribar.
La nostra entitat té com objectiu principal l’assoliment dels drets de les víctimes del franquisme d’acord amb els principis dels DDHH. Preservar la memòria de les víctimes i de la repressió exercida és la nostra lluita diària, no només la d’els catorzes d’abril, per això treballam també investigant i denunciant davant l’opinió pública, davant els jutjats o les institucions que calguin els crims i demandes que requereixen totes les qüestions que afecten a la causa de les víctimes del franquisme i a la memòria democràtica.
Salut i Memòria!
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Memòria de Mallorca,
Palma, a 14 abril 2022.
