(Paraules pronunciades per Marçal Isern, de Memòria de Mallorca)
Ara fa 73 anys, el Cuartel General del Generalísimo, feia públic aquest comunicat sobre les operacions militars dutes a terme el dia 8 de febrer de 1937.
8 de febrero de 1937. Parte de Guerra del Cuartel de Salamanca. Ejército del Sur: continuando la brillante operación sobre Málaga, a las 7 horas y 30 minutos del día de hoy atravesaron nuestras tropas el Guadalmedina, entrando en el corazón de Málaga y derrotando al enemigo, que intentaba defender la entrada de la población. Se le cogieron más de doscientos muertos. Por el norte, en arrollador empuje, las columnas procedentes de Antequera y de Loja dominaban el barrio alto de la capital, venciendo la resistencia que el enemigo todavía ofrecía en algunos sectores (…). A las dos de la tarde, extinguidos todos los focos de resistencia, desfilaron las fuerzas por el centro de la ciudad entre delirantes ovaciones y frenéticos aplausos (…). El enemigo, derrotado, huía en dirección a Motril, perseguido de cerca por nuestros soldados.
El que amagaven aquestes breu línies, era una de les atrocitats més inhumanes de tota la guerra civil Espanyola: L’assassinat a sang freda de milers de civils que fugien aterroritzats de les tropes Franquistes que acabaven d’ocupar la ciutat Andalusa de Màlaga. Fugien aterroritzats pels assassinats indiscriminats i massificats, dels Fiats i Savoias Italians que metrallaven a la població indefensa i dels obusos dels vaixells de l’armada Franquista, entre ells el “BALEARES”, que cooperaven amb les divisions feixistes aquell febrer d’ara fa 73 anys.
Entre aquestes tropes feixistes, hi podíem trobar un personatge tràgicament recordat per les terres mallorquines, el Conde Rossi, que fou enviat per participar a la “liberación” de Màlaga, un eufemisme que ocultava l’ocupació militar d’una ciutat i la posterior “pacificació”: o sia els assassinats planificats i masificats dels homes i dones fidels a la legalitat Republicana. Era el Conde Rossi un aventurer, un pistoler a sou del feixisme i un assassí, un cruel i inhumà personatge que dugué la mort i la repressió a tots els racons de la Mallorca de la guerra civil “TUTTI GLI ROSSI FUCILATI” era la seva frase més famosa i una calavera el seu macabre escut d’armes.
I la ciutat de Màlaga, finalment va caure en mans feixistes, quasi sense resistència, el que provocà un autèntic terratrèmol a la zona Republicana i un èxode humà encara avui en dia difícil de qualificar i quantificar. L’èxode dels aterroritzats ciutadans de Màlaga girà cap Almeria i la carretera cap a la salvació serpentejava entre el mar i la muntanya. I aquesta carretera, que havia d’ésser la de la salvació es va convertir en la de la perdició, en la de la mort i la tragèdia. El “Heroico crucero BALEARES” apuntava els canons cap al cel i tirava amunt, no per no tocar als civils, si no per que els obusos mutilassin la muntanya i aixafés als refugiats indefensos. Era aquesta una manera humana de matar: mataven les predes, convertint-se a l’hora en arma letal i làpida mortuòria. Rebien els nous “creients” cristiana sepultura, en la “Cruzada contra el marxismo ateo” del feixisme Europeu, beneïda pels bàculs i les sagrades escriptures dels bisbes Espanyols. La creu del monument recorda aquella santa aliança encara no repudiada per la jerarquia eclesiàstica, tot i que ni les ones radiofòniques es resisteixen a la seva missió doctrinal.
Màlaga va anar morint a poc a poc, com ho feien els seus ciutadans, els seus homes, les seves dones i els fills i filles de la República assetjada pel feixisme triomfant. Era Màlaga una passa més cap a la victòria, una bandereta més als mapes dels Generalísimo, una mossa més a les culates dels fusells dels Falangistes, dels Requetés o dels Regulares del Marroc. Era en definitiva una passa més cap a la mort de la República Espanyola, perdó cap a l’assassinat de la República dels treballadors, dels professors i del progrés.
Aquella carretera, convertida en cementeri, és avui en dia lloc d’homenatge i de record, una memòria que en paraules dels responsables de la Asociación Foro Por La Memoria Histórica de Málaga, és una tragèdia extirpada no fa massa anys, als poderosos braços dels silenci i de l’oblit, una matança que ni els més vells gosaven explicar, aterroritzats encara pel feixisme triomfant.
Sa Feixina és el símbol de tot el contrari. És segons Memòria de Mallorca un espai d’homenatge públic del feixisme i del nazisme, un espai de confrontació i de dolor per les víctimes del feixisme i espai públic d’ofensiva monumentalitat pels demòcrates. I ho és per que l’ajuntament dit altra temps progressista de Palma, ha decidit que llevar unes lletres democratitza “de facte” allò que tan sols la demolició pot adreçar parcialment. Obviant qualsevol qualificació patrimonial, Cort ha decidit obviar el principis de la democràcia, convertint en respectable el que és execrable, en tolerable el que és insuportable i en contextualitzable el que és immoral.
Ara fa 73 anys, els canons del “BALEARES” assassinaven innocents. L’Ajuntament de Palma i els col·lectius que no volen la demolició d’aquesta vergonya, han desaprofitat aquesta data històrica per fer una mica de justícia i col·laborar amb els que volen retornar la dignitat a les víctimes de la Carretera de la Muerte i a totes les víctimes del feixisme. La ciutat de Palma te el dubtós honor de ser l’única capital d’Espanya on s’honora publicament el nazisme i el feixisme.
Fins quan haurem de suportar tanta vergonya?,
Que deuen estar pensant les víctimes del feixisme de tot això?
Que en deu pensar Emili Darder, n’Antoni Mateu, en Climent Garau, en Jaume Garcies, n’Aurora Picornell…..? Que en deuen pensar de tot plegat?
Ells ens conviden a no oblidar, a mantenir viva la memòria de la repressió, però no a qualsevol preu. En les nostres, en les vostres mans esta la decisió final.
Seguirem permetent que aquesta vergonya els segueixi insultant?
Moltes gràcies
Marçal Isern, Sa Feixina 6 de febrer de 2010.