Llorenç Capellà (Diari de Balears, 10 de gener 2010)
ENTREVISTA
El monument al creuer Baleares es va inaugurar en presència de Franco i família, del Bisbe Hervàs, i amb la Feixina clapejada de blau. Va ésser un acte amb força contingut ideològic i d’enaltiment del terrorisme (en aquest cas concret, del feixisme). Tanmateix, Cort comparteix el plantejament continuista d’Arca i del Círculo Balear i fa mans i mànigues per no enderrocar-lo. N’ha demanat un informe a la UIB.
I l’informe no arriba.
Tribulete ha fet les seves investigacions. Es va citar en el campus amb l’Encobert.
-Per què va encapironat i no em diu el nom…? -va voler saber Tribulete.
-Perquè les decisions susceptibles d’aixecar polèmica s’han de comentar amb discreció -li va respondre l’Encobert-i, si s’escau, s’han de poder atribuir a aquella cabra que trenca llentrisca assullà.
-I què ens dirà la cabra del monument…? -va insistir Tribulete.
-Beee…! -va respondre l’Encobert-. No pot dir gaire més.
-No em vulgui boleiar, senyor l’Encobert…
-Doctor, si us plau -va corregir-lo l’Encobert-. Doctor l’Encobert.
-D’acord -va respondre Tribulete-. Puc suposar que la Universitat ja ha pres una determinació sobre el futur del Baleares…?
-Naturalment -li va admetre l’Encobert-. Però no te la direm.
-Quan la faran pública…? -va insistir Tribulete.
-Mai -li va respondre l’Encobert-. Poc parlar és saviesa.
No va dar-se per vençut, Tribulete.
-I si Cort exigeix una resposta concreta…? -va insistir.
-Aquesta universitat ho té ben clar -va respondre l’Encobert-. Ni demolició ni contextualització. Ens decantem per dedicar el monòlit a Timoner.
LA CONSULTA
Entre la gent del PSM s’observa un cert neguit. Consideren que el patrimoni nacional de les dretes -com són ara el monument al Baleares, el carro de la Beateta i Don Bruno Morey- ha d’ésser assumit de manera gojosa per l’esquerra perquè tot fa país.
-Vejam si ens hauríem de repensar què feim amb el Baleares -va apuntar Antoni Alorda.
-Davant els dubtes ideològics sempre em deman què en diria dona Maria Antònia Salvà -va respondre Lluïsa Mascaró.
-I què en diria…? -va interessar-se Biel Barceló.
-Que no enderrocàssim el monument per res del món…! -va exclamar Mascaró.
I va afegir-hi:
-Fins i tot, bona és ella!, trobaria bé que li dedicàssim una corona poètica per demostrar a la Guàrdia Civil que a nosaltres ens fan més por els abertzales que na Maria Enganxa.
-Al·lotets i al·lotetes, anem per feina -va proposar Biel Barceló-. Què feim amb el monument…?
-Jo som partidària de contextualitzar-lo -va opinar Nanda Ramon.
-Sempre seràs una rojota…! -va exclamar Lluïsa Mascaró, amb evident admiració.
-Aquesta Nanda -va comentar Pere Sampol a Biel Vicens- és més agosarada que en Coppi prenent les corbes.
-Em fareu els retrets que vulgueu -va respondre Nanda, disposada a enfrontar-se al món si fos mester-. Ja m’ha arribat un text i l’he fet imprimir.
-Què diu…? -va demanar-li, encuriosit, Biel Barceló.
Aleshores Nanda Ramon va desplegar una quartilla. Va llegir:
-A todos los baleales./ Los rojos y sarracenos./ Y también a los nacionales/ que a más de ser más leales/ son y serán los más buenos.
-I per què diu baleales…? -va incomodar-se Antoni Alorda.
-Perquè qui l’ha escrit és xinès -va respondre-li Nanda.
-Jo entenia que una corona poètica havia d’ésser un teva-meva entre dona Maria Antònia i mossèn Riber -va objectar Lluïsa Mascaró.
Va explicar-se, Nanda Ramon:
-Els poetes balears s’han obert més mercats internacionals que les Quelitas.
I va concloure, molesta:
-I què voleu? Que, si en justa correspondència la Xina ens envia un xinès, no l’escoltem…?
LA CONVERSA
La Batllessa està preocupada perquè no s’esperava que ningú qüestionés el monument al Baleares. Calvo és popperiana i aposta per una reforma de la societat a partir de les alternatives possibles, no de les utòpiques.
-Por supuesto, Anita -va confirmar-li per telèfon María Teresa Fernández de la Vega-, en Ferraz somos todos popperianos, porque hacemos una política de derechas para obtener unos resultados manifiestamente progresistas.
-En esto estoy -li va respondre Aina Calvo-. Pero no veas como me ponen de los nervios los de Memoria Histórica con su plebeya obsesión por derribar el Baleares.
-Anita, hazme caso -la va tranquil·litzar Fernández de la Vega- y no te impliques en este asunto. Agua que no has de beber, déjala correr. Y tu sitio está en Madrí, en los ministerios, porque en las Islas siempre primará una opción localista que ya atiende sobradamente Xisco.
-Claro -va admetre Calvo-. Yo sé que mi sitio está en Madrid, pero antes tengo que resolver este asunto. ¿Qué me aconsejas?
-Mira, niña, ni izquierdas ni derechas, sino España -li va respondre Fernández de la Vega-. ¿Qué te parece si dedicas el monumento a nuestras tropas que luchan en Afganistan…? Te advierto que, si lo haces, la Chacón te estampa dos besazos, uno en cada mejilla.
Va prosseguir, Fernández de la Vega:
-Además, Carmen, después de su segunda Pascua Militar, ya dispone de dos trajes-pantalón preciosos, de corte castrense, en el perchero, y necesita lucirlos. Seguro que viene a la inauguración.
Aina Calvo li va donar les gràcies per la idea.
-María Teresa -li va dir-, qué sería de las jóvenes socialistas sin tu asesoramiento…?
Va refusar els elogis, la Vicepresidenta. I encara va donar-li una altra sortida a la crisi del monument.
-Anita, sol -li va comentar-, ¿hay espacio para unos patitos o incluso para algún animal de mayor entidad como una jirafa en la Feixina…? Te lo digo porque Carmencita Martínez Bordiu está en plan Brigitte Bardot y adora a los animales. Si le sueltas una cebrita, igual se viene a hacerse una foto…
-Gracias, muy de verdad, María Teresa -va repetir la Batllessa.
-De nada, cielo -va remarcar la Vicepresidenta-. Ya sabes que en Ferraz te queremos. Aquí, en Madrí, miramos hacia el futuro. José Luis está desarrollando el plan Estrategia 2020 para sacar a Europa de la crisis y bla, bla, bla…
LA LLIÇÓ
Gabriel Alomar i Llorenç Bisbal feien quatre passes per Son Tril·lo. Bisbal va criticar l’actitud del PSOE i del PSM amb relació al monument de la Feixina.
-Vós també contemporitzàreu amb Primo de Rivera -va recordar-li Alomar.
Va encaixar el cop, Bisbal.
-Que hem de parlar de les vostres aventures per Roma, don Gabriel…? -li va retreure mestre Llorenç Bisbal.
No va respondre, Alomar.
-Ballam…? -va proposar Alomar a Bisbal unes passes més endavant.
-Misses sagrades, quina ballera…! -va remugar mestre Llorenç. Tanmateix, acceptà la proposta.
Ballaven un vals.
-Don Biel, on és l’esquerra…? -li va demanar mestre Bisbal.
-Ni en Franco ho sap -li va respondre Alomar.
Va sospirar, Alomar. Va tancar els ulls, Bisbal, deixant-se dur. Sense perdre el ritme, ambdós pensaven en la Feixina.