Josep Quetglas (enviat a Diari de Balears)
Els escrits i declaracions de gent de dretes, publicats fa uns dies a la premsa en defensa d’allò que encara hi ha a Sa Faixina, no fan riure. Poden ser còmics, però no fan riure. Mostren els símptomes de la nostra migradesa civil, cultural i mental, i deixen establertes un parell de coses:
1. L’immortal monument “a los Héroes del Baleares” manté íntegres avui dia els seus valors commemoratius d’una gesta típicament franquista, com fou el bombardeig de poblacions costaneres indefenses, des de Màlaga fins a Sant Feliu de Guíxols. Per això a la dreta li agrada, fins arribar a trobar-hi valors estètics.
2. Qualsevol contextualització d’aquesta commemoració certificaria que es pot contextualitzar el franquisme, i que vivim per tant sota un franquisme contextualitzat, no en democràcia.
3. La presència d’aquest símbol és la presència de la victòria militar d’uns mallorquins sobre uns altres. És la perduració de la guerra civil per part dels victoriosos, que la imposen a la nostra memòria i ens insulten. Aquest esperit guerracivilista perdurarà mentre hi hagi monuments a la victòria i morts a les cunetes. Per acabar amb la presència de la guerra civil és menester que els monuments immortals s’en vagin, i que els morts tornin a ca seva.
4. Amb els fets, els nostres representants polítics mostraran a qui volen servir: als monuments immortals, o a la gent que viu, fa feina, estima i mor, com som tots nosaltres i com eren els qui encara són a les cunetes. També els nostres polítics poden triar estar als niguls, fins que les dretes els contextualitzin a ells.