Una de les accions més espectaculars i simbòliques dutes a terme per les tropes aliades a l’Alemanya de la derrota mundial de 1945, fou fer saltar pels aires la gran esvàstica que coronava la tribuna principal de l’estadi de Nüremberg, seu dels multitudinaris actes d’exaltació de l’”immortal” III Reich que havia de durar mil anys. I dic que fou simbòlica, per que el règim que havia dut la mort i la destrucció a tot el mon, veia com els símbols de l’extermini planificat i massificat queien com a castells de cartes, sota l’imparable i implacable maquinaria de guerra aliada. Era aquesta una petita venjança dels 22 milions de víctimes, inclosos els 6 milions de jueus, els milers de Republicans Espanyols,( ex ciutadans Espanyols per obra de Ramón Serrano Suñer), o els 3 milions de gitanos literalment exterminats i extirpats de la història a les càmeres de gas i els crematoris d’Auschwitz o Treblinka, aniquilats com “Untermenschen ”, éssers infrahumans que no mereixien viure ni perviure en la memòria col·lectiva de l’humanitat pels segles dels segles.
Però la història i els humans som capritxosos, caparruts diria jo, i aquell intent d’eliminar tot vestigi d’un col·lectiu social i humà, no es va dur a terme tot i l’insistència dels nazis. No tan sol les noves corrents neonazis i revisionistes, no han pogut silenciar l’efecte de la “Soha”, si no que ells mateixos i la brutalitat humana han provocat tot el contrari: Avui en dia podem afirmar que el règim Nacionalsocialista és el més conegut i estudiat, del que se’n coneix millor el funcionament i el més internacionalment repudiat i condemnat, i tot això sense que a cap racó de l’unificada Alemanya poguem trobar cap monument, ni símbol, ni recordatori que exalti als prohoms ni les gestes d’aquell “immortal Reich”; i encara menys trobarem cap demòcrata ni cap ésser humà, que és consideri com a tals, que s’atrevesqui a justificar i molt manco defensar aquell règim de règims.
I tot i saber això, resulta que a aquesta desmemoriada Espanya nostra, hi ha col·lectius, particulars i associacions obstinades en mantenir d’empeus la simbologia d’un dels règims feixistes de més llarga durada de tot el s.XX, un règim instaurat a cop de fusell i tir de gràcia al clatell, que va néixer i morir matant, amb el seu “Caudillo por la Gracia de Dios”assassinant demòcrates i democràcies, un règim actiu col·laborador d’Adolf Hitler i que no dubtà en demanar ajuda al Nacionalsocialisme i al Feixisme Mussolinià per tal de guanyar una guerra civil d’extermini social i ideològic, que ell mateix provocà una calorós dia d’estiu de 1936.
Però el millor (pitjor) de tot plegat son les excuses, els pobres arguments que els defensors del Franquisme petrificat estan utilitzant per mantenir erigit una recordatori d’aquell extermini social i humà. Diuen que el monument de Sa Feixina no és feixista, tot i que el mateix dictador Franco, al discurs d’unificació pronunciat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, deixava ben clar que…”Y en los lugares de la lucha donde brilló el fuego de las armas y corrió la sangre de los héroes, elevaremos estelas y monumentos en que grabaremos los nombres de los que con su muerte, un día tras otro, van forjando el templo de la Nueva España, para que los caminantes y viajeros se detengan un día ante las piedras gloriosas y rememoren a los heroicos artífices de esta gran Patria española. Españoles todos, con el corazón en alto: ¡ARRIBA ESPAÑA! ¡VIVA ESPAÑA!… . Actualment, en un règim de llibertats públiques, el monument de Sa Feixina segueix acomplint la voluntat del dictador, assassí de demòcrates i democràcies. Per tal d’arrodonir el projecte monumental del naixent “nuevo orden”, i de passada la feina d’adoctrinament social, el març de 1938 es va crear a la zona feixista, la “Comisión de Estilo para las Conmemoraciones de la Patria”, que tenia per objectiu vetllar per l’estil i el contingut dels monuments dedicats a immortalitzar les “fites”, “heroïcitats” i als prohoms de l’emergent règim feixista. El monument de Sa Feixina, fou projectat, construït i inaugurat sota les premisses i directrius de la Dirección General de Arquitectura, que agafa el relleu de la “Comisión” en temes monumentals. Això si: dins la més estricta de les il·legalitats que un cop d’estat, la victòria en una guerra d’extermini i l’instauració d’una dictadura poden donar als seus dirigents. Donar per desactivada la càrregaideològica, política i simbòlica dels monuments Feixistes, en un estat modern, amb una opinió pública consolidada i crítica, tan sols per que diuen que han passat molts anys des de el 1936 o des de el 1947, és com dir que els Camps d’extermini Nazis, aliats dels feixistes Espanyols, son tan sols urbanitzacions “allunyades del centre” rodejades de fill de ferro electrificat. Reduir la “Soha” i el monumentalisme del feixisme a una mera interpretació temporal, és ridícul i un intent molt lamentable de falsificar i manipular la història. Mes greu ho podem considerar, si tenim en conta que les disposicions “legals” del Franquisme i les víctimes del règim son encara un tema totalment actual i sagnant. A més, costa de creure que el soldats de la victòria mundial de 1945 que van posar en òrbita l’esvàstica de l’Estadi de Hitler, tan sols l’esbucassin per que si, no per que representés la més grans de les inhumanitats i el símbol de l’extermini de milions d’éssers humans. Alemanya és un cop més el referent de la Recuperació de la Memòria Històrica a Europa, un país que tan sols va saber trobar el camí de la reconciliació fent desaparèixer un dels símbols més vergonyosos del s.XX, el famós Mur de Berlín, que dividia ciutat i ciutadans. Que en pensaran els milers de turistes Alemanys, quan sàpiguen que a Mallorca s’honora públicament el feixisme? Costa de creure, o no¡¡, que aquesta desmemoriada Espanya nostra, estigui minada de simbologia i toponímia Feixista i el règim que els erigí sigui el més desconegut, fins i tot pels seus propis ciutadans, que voten cada 4 anys en unes eleccions democràtiques, prohibides per decadents i anti espanyoles per Franco, i no tenguin quasi coneixements sobre el règim que els hi robà a molts, quasi 40 anys de la seva vida.
A Mallorca, un cop més toca xerrar de Sa Feixina. Fins quan es falsejarà la història?
Marçal Isern Ramis, Vocal de Memòria de Mallorca.