Cort perdrà els fons estatals si no retira el Crucero Baleares. El Ministeri de Justícia estudia possibles incompliments de l’article 15 de Memòria Històrica

Laura Morral (Diari de Balears,14 de desembre 2009)

Amb aquesta mesura el Ministeri instaria a retirar el monòlit. El Ministeri de Justícia estudia la possibilitat de retirar subvencions o ajudes públiques a l’Ajuntament de Palma en el cas que no retiri el monument del Crucero Baleares erigit al parc de la Feixina. L’Oficina per les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura del Govern espanyol es basa en l’article 15 de la Llei estatal de memòria històrica, que estableix en el punt número 1 que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes d’exaltació de la sublevació militar, de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura. Si no es fa, el mateix article continua dient que, “entre altres mesures, el Govern podrà incloure la retirada de subvencions o ajudes públiques”.

Margarita Temprano, la directora de l’Oficina per les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, pertanyent al Ministeri de Justícia, ha estat informada de l’existència del Crucero Baleares a través d’un escrit de denúncia que li enviaren el 16 de novembre passat l’associació Memòria Històrica de Mallorca i la Coordinadora dels col·lectius Víctimes del Franquisme d’àmbit estatal.

En aquest escrit també s’hi fa referència a l’incompliment d’una altra llei, 16/1985, sobre Patrimoni Històric espanyol. En el preàmbul, la normativa cita que “totes les mesures de protecció només cobren sentit si, al final, condueixen al fet que un nombre cada pic major de ciutadans pugui contemplar i gaudir de les obres que són herència de la capacitat col·lectiva d’un poble”. Sobre aquest aspecte, el portaveu de l’associació de Mallorca, Marçal Isern, denuncia que l’actitud de l’equip de govern de Palma és “totalment contrària a la lletra i a l’esperit d’aquestes dues lleis. Hi afegeix que “difícilment pot conduir a la llibertat d’un poble la contemplació d’un monument dedicat a perpetuar les gestes dels destructors de la legalitat”.

El casa de Palma no és l’únic. La mateixa Temprano constata que ha rebut moltes peticions de municipis d’arreu de l’Estat que exigeixen aquest dret i que la seva obligació és revisar totes les sol·licituds.

Entre altres demandes, esmenta la de San Leonardo de Yagüe (Sòria), on persisteix l’estàtua del general Yagüe, la del municipi de Cadis on es reclama la retirada de la placa d’exaltació a la sublevació militar en honor del general Sanjurjo i la de Los Llanos (La Palma), on hi ha dos escuts franquistes.