Antoni Marimon (Diari de Balears, 24 de novembre 2009)
Lamentablement, no disposam a les Illes Balears d’una gran producció memorialística, així que és una bona notícia que Josep Darder Sastre hagi decidit publicar els seus records d’infantesa. Aquest llibre, titulat Impressions d’un infant d’abans i de l’inici de la Guerra Civil a Mallorca, se suma a una curta llista de memòries relatives a la Guerra Civil, entre les quals podem esmentar, sense ànim d’exhaustivitat, Memòria de Mallorca, 1936, de Josep Pons Bestard (1990); Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942), de Gabriel Riera Sorell (1991); Memòries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca, de Heinz Kraschutzki (2004); La Guerra Civil en Menorca, 1936-1939. Relato histórico de un testigo (1994), de Deseado Mercadal Bagur, i Memorias de la guerra y del exilio, de Fernando Bertazioli Riquer (1996).
Així mateix, no podem deixar de recordar les obres d’Alberto Bayo i Georges Bernanos, que s’han reeditat en diverses ocasions i s’han convertit en autèntics clàssics.
En aquest cas, bona part de l’interès radica en el fet que Josep Darder Sastre era nebot d’Emili Darder Cànaves i, a més, vivia just al costat del domicili de qui era batle de Palma aquell fatídic juliol del 1936. Així, Josep Darder aporta nombroses dades sobre la família d’Emili Darder, les relacions amb els seus germans Bartomeu i Gabriel -que era el pare de Josep Darder-, i la vida quotidiana de les famílies burgeses dels anys trenta.
Entre d’altres aspectes, m’ha cridat l’atenció el fet que Emili Darder compràs a la seva única filla, Emilia, una gravadora i reproductora de pel·lícules en format especial, que es comercialitzava amb el nom de Pathé-Baby, i que evidentment entusiasmava al seu cosí Josep Darder.
En un altre sentit, i com passa en moltes famílies, els ideals republicans i d’esquerres d’Emili Darder no eren seguits pels seus germans Bartomeu i Gabriel, sense que això, de totes maneres, perjudicàs les relacions familiars. Per cert que Bartomeu Darder tenia quatre fills, un dels quals, Emili Darder Hèvia, va partir com a porter de l’Atlètic Balears per participar en l’Olímpiada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona, però tot d’una que va poder va passar la frontera francesa i va tornar a Mallorca. Un germà seu, de nom Bartomeu, segons explica Josep Darder, era metge, havia fet pràctiques a Alemanya en temps de Hitler i tenia algunes coneixences entre els enemics de la República, així que es pensava que podria intercedir pel seu oncle Emili si les coses anaven malament.
I tant que hi anaren. Segurament el moment més dramàtic del llibre de memòries de Josep Darder és la detenció d’Emili Darder, ja que els que l’anaven a detenir, dos oficials de cavalleria dels anomenats Jinetes de Alcalá, irromperen a ca seva pistoles en mà cercant el darrer batle republicà de Ciutat. Aquest, molt malalt, s’havia instal·lat a cal seu germà Bartomeu, que era metge i també veïnat, de manera que no el trobaren en el seu domicili. Els energúmens feixistes encanonaren Gabriel Darder i l’obligaren a acompanyar-los a cercar Emili. Aleshores, la mare de Josep Darder l’envià amb son pare, pensant que davant un infant no farien una barbaritat, però fins i tot encanonaren aquell nin de vuit anys.
No puc deixar de destacar el fet que, a més, obligassin son pare a parlar en castellà amb la coneguda i menyspreadora exclamació d'”hable en cristiano”. Per cert, que a més d’aquests famosos Jinetes de Alcalá, varen esser nombrosos els castellanoespanyols residents a Mallorca que es destacaren per la seva adhesió incondicional a l’aixecament militar i d’extrema dreta contra la República, si bé és ben cert que també hi havia mallorquins entre els repressors més ferotges, com Mateu Torres Bestard, i alguns militars peninsulars més aviat tebs, com Antonio Álvarez Ossorio.
En definitiva, Josep Darder i Sastre ha fet una aportació ben interessant al coneixement de la Guerra Civil i de la figura d’Emili Darder, de lectura agradable i molt apropiada per a un públic no especialitzat.