Diàspora cultural i política. Historiadors i estudiosos analitzaran durant tres dies l’exili obligat que patiren els vençuts a la Guerra Civil. Una exposició a la Misericòrdia en recordarà els fets

Francesca Marí (Diari de Balears, 17 de novembre 2009)

 

Dones i infants menorquins, a l’àlberg de La Chambon Feugerolles. Foto: Consell de Mallorca.

Han passat setanta anys i les ferides encara estan badades. Allò de restituir la memòria històrica és només una passa ‘relativa’ per als més de mil illencs que es veren obligats a fugir de ca seva entre 1936 i 1940.

Aquesta diàspora política, cultural i econòmica serà ara analitzada en les jornades d’estudi “L’exili republicà“, les primeres que es fan a les Balears “sobre aquesta temàtica i de manera tan àmplia”, explicà ahir l’historiador Antoni Marimon, coordinador de les xerrades juntament amb David Ginard.



L’exili dels homes i les dones de les Balears no fou, ni de bon tros, com el que ocorregué al Principat. Tot i això, la partida va ser més que considerable, sobretot “arran de la caiguda de Menorca a mans dels ‘nacionals’ quan una barcassa amb 450 persones i una goleta amb 80 més sortiren cap a França i l’Alguer”, comentà l’historiador. Aquestes foren les anomenades migracions directes (de Balears cap a l’estranger), però el periple de la majoria dels vençuts fou primer arribar a la Península per després seguir cap a França i, en molts de casos, instal·lar-se definitivament a Llatinoamèrica.



“Trobam noms d’exiliats balears arreu. Les principals destinacions foren Mèxic i Veneçuela, però també se n’anaren als Estats Units, l’URSS, Cuba, Filipines, Uruguai, Gran Bretanya i Egipte, on morí Gabriel Alomar”, afegeix Marimon.

La majoria dels exiliats tornà a les Illes passats uns anys, encara que alguns patiren les conseqüències de la dictadura franquista amb judicis o execucions. 



Intensa anàlisi



La història d’aquests exiliats i els motius de la partida seran analitzats entre el 18 i el 20 de novembre a la sala d’actes del Centre Cultural la Misericòrdia.

Organitzat pel Consell insular de Cultura, les jornades “prentenen ser un lloc de debat sobre els efectes socials de l’emigració i les conseqüències de l’exili econòmic dels darrers anys”, indicà ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies.

Els tres dies de conferències es completaran amb una exposició divulgativa als jardins de la Misericòrida, en la qual es vol mostrar, a grans trets, la situació de Mallorca i de les Balears durant la Guerra Civil.

No hi faltaran noms com el de Gabriel Alomar, Antoni M. Sbert, la vídua d’Emili Darder i Francesc de Sales Aguiló. 

Aquesta mostra s’inaugurarà demà, dimecres, i estarà oberta al públic fins al 17 de desembre, quan començarà a itinerar per diverses poblacions de l’Illa.

Pel que fa als participants en les jornades, amb nou conferències i tres taules rodones, hi destaca la professora de la UAB Maria Campillo, que parlarà sobre La literatura catalana a l’exili; l’historiador i professor a la Universitat de Puebla Artur Parron i Guasch, amb L’exili balear a Mèxic, i l’arxivera del Memorial Buchenwald, Elena Rodríguez, que parlarà sobre Els mallorquins als camps nazis.