JOSEP QUETGLAS (Diari de Mallorca, Cartas al director, 3 d’octubre 2009)
“El patrimoni no té ideologia”, afirma ARCA al manifest “Contra la destrucció de monuments: Sa Faixina”.
No és cert. Tot té ideologia. L’afirmació “tal cosa no té ideologia” no significa res més que “tal cosa” (i qui la miri així) té la ideologia dominant.
I, si hi ha una cosa que, per damunt totes, té ideologia, és la pròpia paraula i concepte de “patrimoni”: els valors que es trameten per via paterna, per via d’autoritat.
ARCA ha triat posar-se al servei d’aquesta ideologia. Viu a un present hereu del “patrimoni” del passat. Però al passat hi va haver vencedors i vençuts, i el patrimoni sempre és, exclusivament, patrimoni dels vencedors. ARCA parla i fa part dels vencedors. En té dret.
També els vençuts tenen dret, si ARCA ho permet, a tenir una mirada cap al passat, la seva pròpia mirada. Poden pensar que “cada fet de cultura tramés pel patrimoni és, també, un fet de barbàrie, en la manera com va ser creat i en la manera com és tramés”, i s’en poden voler decantar. Poden pensar que el passat no està encara acabat de fer, que encara pot canviar, i que canviar el passat pot produir un present millor.
Per ARCA, el Franquisme és una cosa tan d’altre temps, tan allunyada com Carles V i la Inquisició. Hi pot dirigir una mirada estètica. Va ser una moda. Pels vençuts, el Franquisme és actual, passa avui, i en senten l’alè en situacions que sorprendrien als delicats ulls dels amics d’ARCA.
Però crec que ARCA pot estar tranquil·la. La Llei de la Memòria Històrica no proposa la destrucció de cap monument. Un monument és un lligam entre persones, entre generacions, que es reconeixen com a col·lectiu, com en un mirall. Sa Faixina no és un monument, és un rot quarterari, un vòmit de militar gat, un discurs del Caudillo. ARCA no s’hauria de ficar amb aquestes coses, i deixar fer feina als fematers.
(Pablo Picasso, Sueño y mentira de Franco, I, 1937)