JOAN RIERA (Diari de Balears, 7 de juny 2009)
Ha embolicat en la iniciativa la Federació de Serveis Públics d’UGT, però el secretari general, Llorenç Bravo, afirma que s’ha de complir la llei i que el monòlit ha de ser retirat del carrer
Nou canvi de rumb de Cort en el cas de l’obelisc feixista en honor dels colpistes instructors dels Dragones de la Muerte. Ara el vol dedicar als seus propis funcionaris que foren represaliats pel franquisme. De fet, membres de l’equip municipal han mantingut “reunions informatives” amb Aurelio Martínez, secretari de la Federació de Serveis Públics d’UGT, per obtenir el seu suport. Però aquesta proposta contra natura no té l’aprovació del secretari general del sindicat, Llorenç Bravo, que es mostra partidari que “el llevin d’enmig, conforme al que afirma la Llei de memòria històrica”.
Quan decidí la reforma de la plaça Porta de Santa Catalina, acordà mantenir l’obelisc perquè, segons digué als veïns, era del segle XIX. En quedar provat que és un homenatge als esquadrons de la mort feixistes, Cort intenta ara dedicar-lo als funcionaris represaliats, perquè el monòlit fou projectat per l’arquitecte municipal Enric Juncosa, que era un represaliat. L’Associació de la Memòria Històrica considera “cruel” que l’Ajuntament es vulgui escudar en Juncosa, forçat a actuar contra la seva voluntat, per conservar l’obelisc. També ataca durament els que li ordenaren fer-ho i demana que el tomin. Per la seva banda, Aurelio Martínez afirma que “són reunions. No hem decidit res. Només ens informam”.
Bravo, en contra
Llorenç Bravo afirmà que “som membre de l’Associació de la Memòria Històrica. La llei impulsada pel Govern socialista s’ha de complir. Aquest obelisc s’ha de llevar conforme a la normativa vigent. No podem fer lleis per després desenvolupar el contrari del que diuen. En qüestions de la memòria sempre he estat molt clar, i més quan es tracta de colpistes”.
Així mateix, Cort envià emissaris a parlar amb CCOO sobre dedicar el monòlit als seus funcionaris, però aquest sindicat contestà que la iniciativa li semblava “un doi” i no s’hi va sumar.