“Cada família del poble sense excepció va plorar la desaparició d’un parent o d’un amic”, explicà ahir Jaume Miró, estudiós de la repressió a Son Servera, durant la xerrada oberta que l’Ajuntament del municipi organitzà a les escoles Velles. Els hereus de la memòria i del patiment que comportaren els assassinats indiscriminats durant la Guerra Civil i la repressió franquista hi eren per dir que no volen oblidar ni silenciar res del que passà en aquest poble del Llevant mallorquí. I va ser precisament ahir, més de setanta anys després d’aquells fets que posaren fi a la vida de cinquanta-sis persones de Son Servera, que per primera vegada el seu Consistori els va donar el suport i el reconeixement que es mereixen en un estat democràtic.
Un homenatge perpetu
Ahir, els nebots, els fills, els néts, els amics i els veïns d’aquelles cinquanta-sis víctimes de represàlies i de la contesa bèl·lica pujaren al cementeri per descobrir el monument, obra de l’artista Carlos Valverde, que honora “totes les persones de Son Servera que moriren a mans del feixisme” i demana “que el seu record sigui el símbol viu de la pau, la democràcia i la llibertat i que aquest lloc sigui un homenatge perpetu a la seva memòria”.
I és que, segons l’estudiós Jaume Miró, “la majoria de serverins capturats no tenien inquietuds polítiques, ni consta enlloc que militassin en partits d’esquerra”. Però a la incomprensió dels empresonaments i de les execucions s’hi sumaren vexacions i la humiliació. “Els infants de l’escola, acompanyats del mestre, rebien amb pedrades els pocs que tornaven de la presó i provaren d’incendiar la casa de Sebastià Pons, el darrer batle republicà de la vila”, continuà Miró.
Crims contra la humanitat
També varen intervenir en la xerrada el pare Josep Massot i Muntaner, que contextualitzà els episodis serverins de la guerra en les estratègies polítiques i militars dels insurgents i del Govern legítim de la República. A més, la presidenta de l’Associació de la memòria històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, recordà que “les desaparicions forçades no prescriuen: són un crim contra la humanitat” i que les víctimes de la guerra i la repressió no volen “jutges valents, sinó justs”.
Amb tot, el reconeixement institucional ja no és una assignatura pendent per als qui, durant tants d’anys, han patit el silenci i l’enyorament dels éssers estimats. No hi eren tots els colors polítics, però l’Ajuntament de Son Servera, legitimat com a òrgan de representació democràtica, es reconegué hereu dels qui moriren en defensa de la llibertat.
(Joan Sitges. Balears, 19 d’abril 2009)
Son Servera. Foto: Biel Capó