L’Associació Memòria de Mallorca ha documentat l’existència a l’illa de 44 fosses en les quals estan enterrades 2.222 persones assassinades per la repressió política franquista i ha reclamat al Govern que promogui la dignificació d’aquestes víctimes i, quan sigui possible, l’exhumació dels seus cossos.
L’organització que presideix Maria Antònia Oliver ha completat l’estudi sobre els enterraments il·legals de les víctimes mortals del franquisme que s’havia compromès a fer amb el Govern balear, que ha presentat avui després de registrar-ho davant de la Conselleria de Presidència.
Memòria de Mallorca, ha relatat Oliver, va firmar un conveni amb l’executiu balear el 2010 que compromet a l’administració autonòmica a divulgar la investigació sobre les fosses, a analitzar la viabilitat tècnica d’obrir-les i a protegir-les en reconeixement a les víctimes del cop d’estat i la dictadura franquista.
El vicepresident de l’associació, Manel Suárez, ha explicat que la segona part de l’estudi històric i arqueològic és fruit del treball de 19 professionals i completa un mapa compost per 44 fosses de les quals 24 estan en cementiris, 12 es troben en cunetes i descampats, 4 en platges i unes altres 4 són pous.
A més s’ha confirmat que es van llançar cossos d’assassinats per penya-segats situats entre Valldemossa i Deià, Alcúdia i el moll vell de Palma, ha indicat Suárez.
En l’estudi presentat avui, que completa les dades fetes públiques fa un any, es revela l’existència de restes de 1.016 persones en una vintena de fosses, entre elles algunes de les que no es tenien notícies prèviament com les de Mancor, Marratxí, Escorca i Valldemossa.
“En gairebé tots els municipis hi ha una fossa”, ha indicat Suárez, que ha explicat que els especialistes consideren que la meitat de les existents a Mallorca serien susceptibles de ser excavades amb possibilitats de recuperar les restes i confirmar la identitat dels enterrats.
El balanç facilitat per Memòria de Mallorca correspon a les víctimes mortals del franquisme efectivament comptabilitzades de les quals es disposa d’informació fiable sobre el seu lloc d’inhumació, encara que moltes d’elles, com el mig miler de milicians de la columna liderada pel capità Bayo enterrats a la platja de la Coma de Sant Llorenç, són “víctimes sense nom”.
“El Govern té una informació fonamental per recuperar la memòria, la dignitat i els cossos de dos milers de persones”, ha recalcat Suárez, qui ha subratllada que cap dels “molts” familiars de represaliados amb els quals s’han entrevistat per conèixer els seus casos “no ha demanat mai un acte de revenja”.
“Només demanen un acte de justícia: recuperar els noms i cognoms del seu familiar i, si pot ser, el seu cos”, ha insistit el vicepresident de Memòria de Mallorca, i ha lamentat que “ciutadans espanyols” assassinats en els camps nazis (entre ells catorze mallorquins) hagin tingut major reconeixement de les institucions espanyoles que les desenes de milers els cadàvers dels quals jeuen en fosses per tot el país.
Tant Oliver com Suárez han confiat que el Govern balear del PP compleixi amb el conveni de col·laboració subscrit per l’anterior executiu, encara que han confirmat que no han obtingut resposta a les quatre sol·licituds de reunió que han formulat els actuals responsables de l’administració autonòmica.
La presidenta de Memòria de Mallorca ha expressat el seu escepticisme davant de la decisió sobre l’obertura de fosses que està pendent d’adoptar el Tribunal Suprem: “Pensam que passarà la patata calenta a l’administració”.