Llorenç Capellà (Diari de Balears,15 desembre 2011)
MEMÒRIA I CASUALITAT
Coincidint amb la instal·lació al cementiri de Palma de les plaques amb els noms de les persones assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil, Cort va col·locar un faristol a la Feixina per tal de justificar el manteniment del monòlit en memòria del creuer Baleares, enfonsat per l’esquadra republicana prop de Cartagena. El monument -al marge de la significació emotiva que pogués tenir per als parents de les víctimes- simbolitzava i simbolitza l’exaltació del feixisme. De manera que l’Ajuntament no podia triar un dia pitjor per a contextualitzar-lo, encara que degueren pesar raons d’oportunisme i de tàctica política, per allò de rentar la cara als sectors de dreta que arrufen el nas amb la moguda del cementiri. Nanda Ramon va acudir als dos indrets. A la Feixina va fer una defensa de la contextualització històrica de l’espai tot fent un poti-poti entre els mariners del Baleares i les víctimes de totes les guerres del món, en un intent impossible de conferir legitimitat democràtica al monument. I en el cementiri, va reivindicar els morts de la República sense reparar que un mínim exercici de coherència amb el discurs de la Feixina l’obligava a defensar la reincorporació a les plaques que ha dissenyat l’Associació de Memòria Històrica dels noms de tots aquells que moriren per enderrocar-la, tal com proposa el Facherío Unío d’arreu d’Espanya i, per suposat, la colònia balear de Flechas, Pelayos i Lulianos. En conclusió, no es pot dir missa i repicar campanes. I ho dic pensant en tot l’equip de govern municipal, no exclusivament en Nanda Ramon, perquè seria injust que la prenguessin pel sac dels cops.
PLACA I RECORDANÇA
La placa que acaba de situar Cort a la Feixina diu que la piràmide d’Ortells “ens recorda els centenars de milers de víctimes d’aquell període i, singularment, les vinculades a la singladura del creuer: els morts, els desapareguts i els ferits en els enfonsaments i els bombardejos, els milers de refugiats durant l’evacuació de Màlaga i els centenars de mariners morts a bord del vaixell”. I el moix de na Catoi…? També. És a dir, tothom té cabuda en el mateix sac. Paul Preston, en el seu darrer llibre, fa referència a la gent que fugia de moros i legionaris, per la carretera de Màlaga a Almeria, bombardejada, des de la mar, pel creuer Baleares. Diu: “Se vieron escenas de madres muertas con bebés todavía mamando de sus pechos, de niños muertos y otros perdidos en mitad de la confusión”. Preston parla de 3.000 morts en 175 quilòmetres de carretera. I atribueix al metge canadenc Norman Bethune la descripció dels vells que s’asseien a la vorera i tancaven els ulls a l’espera de la mort. O la dels infants “descalzos, con los pies hinchados hasta duplicar su tamaño normal, que lloraban indefensos, de dolor, de hambre y de cansancio”. Doncs bé, sobre aquest seguici de gent desesperada i desarmada queien, de manera implacable i sistemàtica, les bombes del Baleares, cosa que reconeix la placa de Cort en dir que esdevé el primer cas del món de bombardeig aeronaval de columnes de refugiats. Parlem, per tant, d’una acció criminal…? D’un crim de masses indefenses? Exactament. Aleshores què pretén la contextualització…? D’això se’n diu embullar fil.
PER QUÈ? PER QUÈ…?
No sols és Mourinho qui planteja perquès sense resposta. Els perquès de Mourinho són com el belar d’ovella, un so monòton sense gràcia. Els perquès que plantegen els ciutadans, davant l’actuació de Cort a la Feixina, són força més punyents, atès que no acaben d’entendre de què va la cosa. La placa que s’acaba d’afegir al conjunt, no és una placa, sinó un llibre. Vull dir que es tracta d’un discurs llarguíssim, força ben estructurat, amb qualque error de pes com és el d’afirmar que l’enfonsament del Baleares va causar una profunda commoció social. O hem de creure que en va causar tanta que fins i tot els presos polítics aportaren de bon grat el seu òbol per a sufragar el monument…? Deixem-ho estar, perquè és la història d’una gran hipocresia. La realitat és que la placa que s’ha afegit a la Feixina, més que aclaridora del perquè del conjunt, n’és justificativa. S’ha d’entendre, també, com un intent desesperat de l’esquerra de recuperar part dels vots perduts. L’enquesta de l’IBS publicada per UH divendres passat és demolidora per a les seves aspiracions. El conservador Mateu Isern únicament ha sabut dir, en tota la campanya, algun tòpic sobre l’ús del català i del castellà a l’Administració. De manera que si guanya, ho farà de rebot. Guanyarà el desencís. Tot allò que afecta memòria històrica en fa part. La Feixina ja no té remei. I el Mur de la Memòria s’inaugurarà passades les eleccions. No m’atreveixo a augurar-ne el futur.