La coral “VINT-AND-SING”, de l’escola de Música Ireneu Segarra (Ciutat de Mallorca), farà 2 concerts en què interpretarà, entre altres peces, la cançó Nadal dins can Mir (música popular catalana i lletra de Llorenç Maria Duran i Coli).
Els concerts seran:
• diumenge 24 d’abril de 2011, a les 20.00 h, a l’auditori de la fundació Pilar i Joan Miró. Ciutat de Mallorca
• dilluns 25 d’abril de 2011, a les 18.00 h, a l’església de Sant Jeroni. Ciutat de Mallorca
Llorenç Maria Duran i Coli va néixer a Inca el 1903 i va morir a ciutat de Mallorca el 1986.
Fill de llibreter, editor i poeta, va estudiar magisteri i féu de mestre Estatal a Talltendre (Cerdanya), 1925, i a Sencelles, 1929-1936.
En esclatar el “Movimiento” fou empresonat al vaixell-presó Jaime I; després el dugueren a la presó improvisada de Can Mir (magatzem de fustes, que estava situat allà on actualment hi ha el cine “Augusta”). Més tard el dugueren al camp de concentració de Can Farineta, a ses Salines.
Recobrà la llibertat el juny de 1937. Però havia perdut la seva plaça de mestre, com tants d’altres.
El poema Nadal dins Can Mir fou compost el desembre de 1936, quan Duran va rebre la cistella que habitualment els familiars feien arribar als qui es trobaven empresonats, sovint gràcies a la complicitat d’algun guardià de bons sentiments o d’idees criptoesquerranes. Duran hi fa una glossa de la coneguda nadala catalana “Què li darem an el Noi de la Mare“. No és estrany que després de reflexionar sobre la seva situació, havent evocat les figures del seu pare, la seva esposa i els seus dos fillets, el menjar no li passés per la boca, per bo que fos, desitjant que la pau arribés ben aviat.
(Resum extret del llibre (fulls 397-401) MASSOT i MUNTANER, Josep, Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, número 94, (Montserrat 1990)
El poema a continuació està transcrit a partir del full 411 del mateix llibre)
Nadal dins Can Mir
Què li darem an el Noi de la Mare
què li darem que li sàpiga bo?
Panses i figues i anous i olives
i una platada de mel i mató.
Què li durem an el pres que no torna
què li durem per honrar-lo com cal?
Bé s’ho pregunta ma llar que s’ajunta
per oferir-me el present de Nadal.
Parla l’esposa, suau com la rosa,
els fillets parlen, teixint alegrors,
parla mon pare, tots junts parlen ara.
Quina florida garlanda d’amors!
Ara ha arribat ma cistella daurada
tota curulla de fruita i torró,
coca ensucrada i ametlla torrada
i el bon vi ranci de gaia rosor.
I és ja ma taula talment un retaule,
formes barroques, colors vius i or.
Riu temptadora, de gràcia senyora,
fent-me l’ofrena de tan ric tresor.
Prou fa mengera, més ai! la quimera
pels benamats que no són a l’entorn
el cor enutja i la boca rebutja
l’exquisitesa de l’arbre i el forn.
Senyor, eixa festa abans tan xalesta
tota mesella de dol ara escau.
Dau-li el somriure i la joia de viure,
que la propera sia feta ja en pau.
Llorenç M.(Maria) Duran i Coli, desembre de 1936