NATXA POMAR. LAS HERMANITAS | Es Baluard – Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma.
Aquest projecte promogut per Es Baluard sorgeix de l’interès per obrir el museu a la ciutat i col·laborar amb l’entorn immediat, en aquest cas amb la veïna biblioteca de Can Sales, i sobretot arrel de conèixer el treball de Natxa Pomar (Palma, 1988). Aquesta creadora havia realitzat una obra sobre les fosses comuns de la Guerra Civil a Mallorca, i per això el museo proposà estendre el seu treball a Can Sales, un lloc on la història és exponent de com en situacions extremes les dones acaben sent víctimes innocents de la relació entre l’opressor i l’oprimit, de com cada relat individual és el mirall de situacions similars que es clonen i multipliquen al llarg del temps i amb caràcter global.
Al novembre de 1936, fruit de la necessitat d’improvisar nous espais penitenciaris, l’antic asil de les Germanetes dels Pobres va ser convertit a la Presó Provincial Femenina de Mallorca. L’edifici, avui desaparegut, estava situat al carrer de Can Sales número 14, a Palma, just darrera de l’actual biblioteca.
Durant la guerra, el nombre de preses va oscil·lar en torn al centenar. Algunes estaven en condició d’ostatge, fins que es localitzés els seus pares, homes, germans i fins i tot fills. D’altres, com Aurora Picornell (‘la Passionària mallorquina’, fusellada la Nit de Reis de 1937 juntament amb quatre companyes) o Maria Vaquer, pel seu destacat activisme polític. La gent de l’època i les pròpies preses coneixien el lloc amb el nom de “Las Hermanitas”, en referència a l’antic asil de les Germanetes dels Pobres.
A mitjans de 1940 les Germanes de la Caritat es van fer càrrec de l’organització de la presó, que significà un reforç de la disciplina i un augment de la pressió evangelitzadora. Això va coincidir amb la conversió de Can Sales en presó central o de compliment de pena, pel que centenars de dones procedents de diverses parts de les illes i de la Península foren traslladades a Palma. Mallorca era vist com un lloc llunyà per l’exili i el càstig. En pocs mesos van arribar a conviure al voltant de mil recluses, amb el que les condicions de vida varen empitjorar radicalment. Entre les preses procedents de la Península estaven la comissària del llegendariCinquèRegiment Julia Manzanal (‘Comisario Chico’) o la dirigent comunista Matilde Landa que, l’any 1942 es va suïcidar a la presó, pressionada per les autoritats franquistes per convertir-se a la fe catòlica. Can Sales va ser clausurada el setembre de 1943 i les dones empresonades varen ser traslladades a altres centres o posades en llibertat.
El projecte de Natxa Pomar girarà sobre tres eixos: la recuperació de la memòria, la participació col·lectiva i la dissecció d’una història traumàtica per generar una reflexió universal. La intervenció artística a l’actual Biblioteca Pública Can Sales, just davant de l’antic edifici de “Las Hermanitas”, es basa en donar veu a les dones que varen estar preses durant aquells anys, a través de les seves cartes, percepcions i memòries orals. Com les cartes de Matilde Landa a la seva filla, “Carmencilla”, des de la presó de Palma, utilitzant pseudònims i metàfores per esquivar la censura.