He tengut l’ocasió avui de llegir a diversos mitjans de comunicació la intenció de l’Església Catòlica de beatificar al capellà menorquí Joan Huguet, i em crida molt l’atenció de com “especifica” molt que no “és per reobrir ferides”.
Em crida l’atenció per la coincidència que Mossèn Huguet va néixer l’any 1913. I, mira quina casualitat, que el dia 10 de juliol de 1913 també va néixer a la vila de Sa Pobla un infant, el cinquè d’una família humil que es dedicava a les tasques de marjal. Aquest infant , al que el batiaren amb el nom de Jaume, va demostrar des de petit el seu esperit viu i la seva intel·ligència , motiu pel qual la seva família i, sobretot, les seves dues germanes majors (Margalida i Martina) varen decidir que havia d’estudiar una carrera, i així el dia 28 de juliol de 1933 (com resa en el seu títol) es va convertir en mestre d’escola.
Mentre anava preparant oposicions (que va aprovar) i estava a l’expectativa de destí, feia feina de Secretari del Ajuntament de Sa Pobla, on el va trobar el mal anomenat “Alzamiento Nacional”.
Com a jove demòcrata i compromès amb la justícia social (que no amb la caritat), era també el president de l’Agrupació Socialista de Sa Pobla.
Com a tal va ser empresonat, i en un judici “pantomima” a la Escola d’Arts i Oficis de Palma fou condemnat a la pena capital (executada dia 11 de març de 1937: també tenia 23 anys), com “autor material plenamente demostrado del delito de REBELION MILITAR (i era funcionari civil!) Fou també depurat de la carrera de magisteri i jutjat per responsabilitat civil i multat. L’església el va “trobar una poma podrida i, a més, que llegia llibres dolents”.
Com molt bé titula la de nota de Memòria de Mallorca : “L’església, amb els seus”.
Mentre el meu oncle Jaume (com moltes altres víctimes de la barbàrie feixista ) roman a una fossa comuna, l’Església diu no voler obrir ferides i proclama la reconciliació. Com i quina reconciliació?
Salut i Memòria.
Antònia Mercadal Serra