El Partit Popular, aprofitant el context de crisi capitalista, accelera, amb les mesures dels darrers dies, la transformació del model educatiu cap al que representa desmantellar l’ensenyament públic.
No contents amb les retallades que s’han anat anunciant al llarg del curs, els líders polítics autonòmics i estatals ara contesten les mobilitzacions de la comunitat educativa amb noves retallades. Si amb la reforma laboral situen el món del treball una altra vegada al segle XIX, amb el camí de la política educativa del PP, es vol tornar també a la universitat del segle XIX: només per a les classes benestants i al servei dels interessos d’empresaris, polítics i banquers.
Aquests són els atacs pels quals hem decidit sortir al carrer per mostrar la nostra total oposició:
● Reducció d’un 20% en el pressupost d’educació. Mentrestant, altres despeses com la militar, l’església o la monarquia no s’han reduït tant, deixant ben clar quines són les prioritats avui.
● Augment molt greu de les taxes universitàries. Si ara una estudiant pagava, per exemple, 1000 euros de matrícula, el pròxim curs en pot arribar a pagar fins a 1380. Les taxes podran pujar fins quasi un 40%. I això encara va molt més enllà si parlam de segona, tercera o quarta matrícula.
● Introducció de numerus clausus (limitació de places) a totes les carreres. Això significa que moltes persones es quedaran sense poder estudiar allò que volen.
● Augment de la ràtio d’alumnes per aula a les escoles i instituts de secundària. Això és un atac frontal a la qualitat de l’ensenyament i va contra tots els criteris pedagògics.
● Atac contra la llengua catalana i les seves parlants. Es camina cap a la completa implantació d’un model de segregació lingüística a l’ensenyament, cosa que hipoteca greument el futur de la nostra llengua. A més, des de la Conselleria d’Educació no tenen altra idea que engegar una persecució ridícula contra els llaços pel català.
● Reducció de les beques. Tot i les promeses que se’ns havien fet, la realitat és que de cada vegada és més difícil accedir a beques, i els criteris per atorgar-les es basen en l’“excel·lència” i no pas amb criteris econòmics. Es camina cap a la completa implantació del pervers model de les beques-préstec.
● Privatització de l’educació. De cada vegada es fa més evident que l’ensenyament superior s’orienta segons els interessos del mercat. També veiem com el capital privat té una via d’entrada directa dins l’ensenyament universitari, condicionant-ne els continguts i els objectius.
● Augment de les tarifes del transport públic. Un 45% si ets universitària, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a més, les menors de 16 anys ara han de pagar.
● Repressió contra la protesta estudiantil. Com va quedar clar en els casos de València i Barcelona, la única manera que han trobat per aturar l’escalada de protestes ha estat la repressió brutal.
Tenen un pla: acabar amb l’educació pública i implantar un model elitista que estigui al servei dels seus interessos econòmics. La crisi els hi ha servit d’excusa perfecta per accelerar aquest pla i només la resposta al carrer podrà parar-los els peus! No tenim por! No ens aturarem! Plantem cara als atacs a l’educació pública!