Us envii aquest poema que he acabat de fer com una aportació més a la campanya enllaçats per la llengua. Que sigui per a tots vosaltres, per a mantenir-nos i seguir amb més il·lusió la feina de cada dia. Especialment per a Jaume Bonet i Tomeu Amengual i per a l’equip que fa possible “el poeta del mes” a l’Institut Berenguer d’Anoia.Una abraçada. Aina
LA LLAÇADA
Ella tenia una rosa una rosa de paper… Vicent Andrés EstellésElla penjà una llaçada
– ni bandera ni cartell-
de barres que el sol daurava
color de blat i vermell.
Ella volia mostrar-la
i un dia així ho va fer
enfilada a la façana
del migdia amb els ocells.
Era en temps de primavera
quan la veu més tendra creix
en el suau batec que espera
el brot jove que li neix.
I ella era la llaçada
que algú volia desfer
perquè morís ben callada
per enterrar-la després.
Però a l’escola on anava
però en la nit que s’aprèn
les mans del poble enllaçades
foren la llum que s’encén.
<< Que despengin la llaçada>>
va manar el botifler
amb la ràbia encegada
quan eren buits els carrers.
<< Que tota baula desfermin
de llevant fins a ponent,
cal fer por a qui no en tengui
i a qui en tengui fer-n’hi més.
Com si l’arrel no existís
que oblidin el que anomenen
sense lligam no hi ha crit
ni futur si junts no el veuen.
Un sol delator ens basta
per a començar el procés
quan hagi signat la causa
amb favors el pagarem >>
Però en les nits més esquives
rosa i estel s’han besat
i una mà en l’altra unides
han guaitat la immensitat
del càntic que s’atreveix
per la terra a fer-se ala
amb veu alta o bé en secret
sobre el pont d’una llaçada.