Llorenç Capellà (Comissió Emili Darder: http://comissiodarder.wordpress.com/2012/02/20/sempre-darder/
L’Ajuntament de Palma ha vist amb bons ulls la proposta del PSM de posar una placa en record d’Emili Darder a la casa on va néixer. Ens hem de felicitar…? Sí. Tanmateix les comparances són inevitables. Quants de regidors de l’actual equip de govern podrien treballar al seu costat? Cap ni un. Darder és el batlle que va impulsar la creació d’escoles, la millora de la sanitat pública, l’aposta per la cultura. És el batlle que controla personalment el bon servei dels menjadors escolars, que promou la medicina preventiva, que assumeix el català com a llengua de relació i de cultura. És, també, el batlle que porta l’aigua corrent a les llars, que obre les finestres de Mallorca al món, que modernitza la ciutat i la fa més humana. És el batlle que vol potenciar el turisme cultural, que vol agermanar els mallorquins amb Catalunya, que diposita tota la seva fe en els infants perquè vol un futur d’homes i dones lliures. En conseqüència: què n’opinaria, Darder, de la substitució del nom de Palma pel de Palma de Mallorca? O de les retallades pressupostàries a l’àrea de serveis socials? O del bilingüisme dels Ciutat de Palma? Possiblement prendria exemple de Crist en el temple i ell, que era tan dialogant, buidaria Cort a llenderades. Malauradament la dreta municipal no s’emmiralla en Darder, de manera que no té necessitat d’homenatjar-lo. Però Darder inquieta, la dreta. O a certa dreta, la més culta, la que s’adona de la necessitat d’assimilar-lo abans que l’esquerra vagi per feina i l’aixequi com a bandera. D’ençà del restabliment de la democràcia, la figura de Darder, en lloc de marcir-se, no ha deixat de créixer. Ha crescut en prestigi, en valoració política i intel·lectual. Representa, a Mallorca, quelcom semblant a Lluís Companys a Catalunya. És un personatge viu, actual, que esdevé un referent ineludible per a aquells mallorquins i mallorquines que cerquen una mica d’aire net en un present ofegant. De manera que la maniobra d’aproximació a la seva figura, per part de la dreta, està més que justificada. Vol fer, de Darder, un personatge històric, sense lectura de present. Un personatge, en definitiva, assumible per a tots, llevant arestes a la seva biografia personal. No cal dir, tanmateix, que me n’alegro d’allò més que Emili Darder esdevingui un personatge de consens entre la gent de Cort. Tant de bo també ho poguessin ésser, motiu de consens, les seves idees.