Llorenç Capellà (Diari de Balears, 27 d’octubre 2011)
Memòria de Mallorca ha emès un comunicat de protesta en resposta al projecte de construir un balneari a l’antiga presó d’Illetes. La iniciativa de l’hotel de repòs ha sorgit d’un grup empresarial europeu i tot fa pensar que compta amb el vistiplau dels propietaris del solar i del senyor Onieva, batlle de Calvià. De la propietat privada en desconec vida i miracles. En canvi, i a la vista de l’estat d’abandó del Bosc de la Memòria, no és aventurat avançar que en el grup municipal majoritari, el conservador, es freguen les mans de contents amb la possibilitat que les negociacions quallin. Que la fortalesa va ésser declarada Bé d’Interès Cultural el 2003? No problem! On digueren blanc, ara diuen negre. Tanmateix, a l’hora d’aplanar el camí als inversors, Memòria de Mallorca pot fer-los més nosa que una tatxa a la sabata. Perquè considera, amb raó, que les dependències d’Illetes són idònies per a ubicar l’arxiu de la Guerra Civil i de la repressió franquista, així com un espai museístic i d’exposicions temporals relacionades amb els drets humans i els moviments socials. Esperem que la ciutadania li doni suport.
Descomptant que l’Illa guanyaria un centre cultural, les velles parets de la caserna són el testimoni últim de soledats infinites, angúnies i dolors, i comportaments heroics, tot lligat als moments més convulsos de la Mallorca del segle passat. Voleu noms…? Els brigades Crescencio Carmona i Rafael Ariño, el sergent de carrabiners Rafael Arrabal, i tants i tants d’altres…! Tots ells, afusellats. Transportaven els cadàvers al cementiri de Palma en camió, tirats a la caixa de darrere amb una flassada a sobre, i sovint la sang regalimava per les encletxes i feia regueró sobre l’asfalt. Va morir massa gent honesta, a Illetes, com per ara cometre l’error d’oblidar-la. Malauradament no cal confiar que el Pepé deixi de veure amb bons ulls el balneari, perquè Illetes li recorda els crims del franquisme i, a més a més, l’incomoda pel fet d’ésser un símbol ètic del país.
D’altra banda no s’adiu segons què del passat amb el projecte de Nova Mallorca que propugna Josemon Bauzà, net de tota referència històrica que no figuri en els llibres d’Ediciones Bruño. Illetes, per tant, sols es pot salvar del ciment amb la pressió de l’opinió pública. En qualsevol cas, tocant a degradació de la memòria, al Pepé li ha sortit un alumne avantatjat. Hi ha una cosa més infame que amagar-nos els referents, que és apropiar-se’n per a fer-ne un ús indecent. Josep Anglada, líder de la ultradretana PxC, viatja a Montserrat i s’encomana a la Moreneta perquè Catalunya necessita “incentivar el naixement de nens autòctons i frenar (en referència als immigrants) aquesta invasió per l’úter que estem sofrint”. Repugnant. Això és tot.