Amics i amigues,
és un gran honor poder presentar-vos avui el Mur de la Memòria, un objectiu que Memòria de Mallorca (MdM) es va marcar i que avui és ja una realitat; un espai públic on es denuncia tot allò que va passar; on les víctimes hi són presents; on les seves famílies les poden recordar públicament. Una exposició permanent que a partir d’avui forma ja part del patrimoni del nostre poble. Avui podem dir que hem aconseguit retornar la identitat a les víctimes oblidades; podem dir que els nostres ja són a casa nostra. Públicament, davant tothom i amb orgull, avui les retornam a la societat.
Vull donar les gracies a l’Ajuntament de Palma perquè, finalment, ha acceptat la nostra petició i cada un dels elements proposats; a la Fundació del Memorial Democràtic del Govern de les Illes Balears per la seva col·laboració; a l’aparellador municipal, Miquel Gomila, per la direcció d’obra; així com també al personal del cementiri de Palma que ens ha facilitat tota la documentació que els hi hem sol·licitat per la recerca històrica.
És aquest un projecte en què ha participat un grup de persones per MdM, amb un grau d’implicació i entusiasme admirable, a les quals estaré sempre agraïda. Totes les persones que composam el grup: arquitectes, picapedrers, escultors, familiars de víctimes, escriptors, historiadors i investigadors, hem treballat des del voluntariat; penso que és de justícia dir-ho. Aquest memorial s’ha fet per subscripció popular, pagada amb feina, perquè en democràcia sí són possibles les vertaderes subscripcions populars, voluntàries i lluïres.
Afortunadament no estam ja en temps dictatorials i ningú no s’ha de sentir pressionat o angoixat per actuar lliurement en els projectes en els que creu.
Per això, vull donar les gràcies a cada una d’aquestes persones :
Als arquitectes del projecte, en Tomás Bosch, Francisco Cifuentes, Jaume Mayol i Josep Quetglas.
A la Cooperativa de picapedrers d’en Miquel Mascaró.
A Pere Josep Pasqual, que ha fet i ens ha cedit una rèplica del mural conegut com a “Mural d’en Frau”.
Al grup de familiars de víctimes que han composat una de les escultures.
A l’escriptor i a l’escriptora dels textos exposats, Llorenç Capellà i Margalida Capellà.
Als autors de la recerca històrica, en la qual he tingut la sort i el plaer de participar, Manel Suárez i Tomeu Gari.
Vull agrair també l’ajuda inestimable que he tingut per a la coordinació i organització del projecte de les companyes Magdalena Jaume i Tonina Mercadal.
El Mur de la Memòria és un espai senzill, però amb molts detalls que conviden el visitant a la reflexió, amb elements simbòlics que paguen tribut a les víctimes. Elements que no ens allunyen de les injustícies que patiren, ni tampoc ens neguen l’autoria dels agressors. En aquest Memorial es manifesta la innocència de les víctimes i es condemna els seus botxins. En aquest Memorial es revelen les idees i conviccions de les víctimes, el seu missatge continua viu i és acceptat per la societat i institucions democràtiques d’avui.
El projecte consta de dues àrees d’intervenció: el Mur de afusellaments i la Placeta de les fosses. Els dos espais pretenen mantenir viu el record i aixecar la veu contra l’oblit, com advertència sobre la no repetició en el present o en el futur dels errors del passat.
Des del primer moment hem volgut respectar la paret d’afusellaments, el mur visible i net, com a referència històrica. Les pedres del mur nues com a testimoni de l’assassinat de persones. Hem volgut crear empatia entre víctima i visitant; a partir d’ara ja no sols contemplarem el Mur des de fora i com espectadors, sinó que, per visitar-lo, hi haurem d’entrar i situar-nos d’esquena a la paret, com les víctimes abans de morir. Els bancs estan col·locats davant les planxes de ferro que ens revelen la identitat de les persones assassinades. Dins el Mur, podrem veure amb detall les escultures; a l’entrada hi trobarem el logotip de l’Ajuntament de Palma i una rèplica del “Mural d’en Frau”. L’original d’aquest mural fou iniciativa d’Andreu Ramis Pasqual i dissenyat per Jaume Ramis Sureda. Als peus de la escultura, una placa amb el nom de Memòria de Mallorca.
Els autors de les altres dues escultures són el grup de treball i els familiars de les víctimes: una cadira buida de bronze situada devora la paret d’afusellaments que representa als absents, els que ja no hi són. Altres persones hi veuen la figura del Batle de Palma, que morí en aquest indret, assegut per estar molt malat, la solitud de la víctima o l’espera de les mares dels fills que mai tornaran. Cada element convida a la reflexió i cada persona segur hi trobarà un referent.
L’altra escultura és un caramull de roba fet en bronze, composada per un grup de familiars de víctimes que han utilitzant com element escultòric peces de la pròpia roba dels seus essers estimats. Està situada a la Placeta de les fosses. És el lloc on eren enterrades moltes víctimes i on acudien les seves famílies a demanar per elles. El Cementiri Municipal de Palma fou, junt amb els de Manacor i Porreres, un dels llocs més representatius de la repressió feixista contra la població civil a Mallorca, i es convertí per a molts dels familiars dels assassinats en referent i lloc obligat de recerca. Les víctimes, assassinades extrajudicialment, eren enterrades despullades i les seves robes exposades públicament. Aquest fet el tenim documentat en certificats de persones trobades mortes violentament sense identificar o en documents trobats recentment per MdM al Jutjat Militar de Palma. Són edictes procedents dels jutjats que s’exposaven públicament a llocs determinats del cementiri. Sobretot dones de tots els indrets de l’illa, entre caramulls de robes plenes de sang, cercaven les dels seus fills, pares, germans… Les víctimes eren enterrades a uns clots, a prop de les tàpies del cementiri, denominats “Hoyos”, com consta als llibres d’entrades del cementiri, sense especificar res més. Molts dels seus familiars no els pogueren identificar ni donar-los un enterrament digne. Els impediren elaborar el dol per la mort dels seus éssers estimats durant la guerra i posterior dictadura. Hem volgut, amb la creació d’aquest espai, retre homenatge al patiment dels familiars de les víctimes.
Per situar històricament el Memorial, hi hem incorporat dos textos explicatius clars i definits. En lleguir-los entenem i sabem perfectament de qui i de què parlen; ni exageren ni tampoc minimitzen els fets, senzillament conten el que va passar a Mallorca durant els anys de la guerra civil i la dictadura franquista. En el Mur, el text de Llorenç Capellà i, a la Placeta, el de Margalida Capellà; els dos autors els han cedit a l’Associació per aquets fi. Vull destacar la sensibilitat i la emoció que transmeten; ben segur que ens ajudaran a assolir un dels nostres drets: el coneixement de la veritat de l’historia que ens han robat i que avui, sense por i sense complexes, recuperam.
L’element principal del Mur de la Memòria són les planxes de ferro situades davant el Mur amb la identitat de les víctimes. Per a la recerca històrica, hem consultat pràcticament tota la bibliografia de la guerra civil a Mallorca, així com també els arxius municipals de gaire bé tots els pobles de l’illa, els llibres dels cementiris, els arxius de la Presó Provincial, els arxius del Jutjat Militar, l’arxiu del Regne de Mallorca, fonts orals i documentació aportada pels familiars de les víctimes. Hem aconseguit una relació de 1.560 persones que ja estan inscrites, juntes i per ordre alfabètic, sense cap distinció entre elles, com segurament els hagués agradat, perquè sabem que cercaven la igualtat i la solidaritat; per això dic que aquest memorial revela les conviccions de les víctimes. El mateix fet de que sigui un espai sense luxes, un espai senzill, un espai per pensar, per aprendre, per denunciar injustícies, és un clar indicador de la seva personalitat. És realment impactant veure la relació dels seus noms tots junts, commou i a la vegada denuncia la magnitud dels assassinats. Un memorial amb totes les víctimes del feixisme relacionades amb Mallorca, inclosos els mallorquins exterminats als camps nazis, això no s’havia fet mai. Cada poble hauria de tenir el seu memorial, i de fet n’hi ha que ja el tenen, però aquest és un memorial que recull totes les víctimes del feixisme del conjunt dels pobles de l’illa, un memorial que ens uneix al conjunt dels ciutadans i ciutadanes de la nostra comunitat. Avui és per tant una fita històrica per Mallorca.
Ha estat una investigació complexa i dificultosa, amb documents defectuosos, en mal estat de conservació o destruïts, documents oficials que en ocasions no s’ajusten als fets reals. La relació de noms es va exposar durant un mes a la plana web de l’Ajuntament de Palma, amb la intenció de poder fer-ne esmenes i contrastar, aportar o sol·licitar informació. Per les correccions de la base de dades, hem comptat amb l’ajuda de companys investigadors de diferents municipis i amb aportacions testimonials i documentals de familiars de víctimes; gràcies també a cada un d’ells.
Crida l’atenció una de les planxes de ferro en la qual estan inscrites les víctimes com a “home” o “dona” i al costat la data de la seva mort. Es tracta de persones sense identificar; una bona part d’elles eren milicians i milicianes antifeixistes que quedaren per les costes de Manacor quan reembarcaren les tropes republicanes, el mes de setembre de 1936. Presoners de guerra que no moriren en combat; foren afusellats poc després de la seva captura per les tropes feixistes. Entre ells hi havia 5 infermeres de la Creu Roja; coneixem la identitat de 4 d’elles; també la identitat d’alguns dels milicians; tenim documents escrits pels mateixos feixistes amb el nombre d’afusellats; coneixem també la data aproximada de la seva mort; però dissortadament no coneixem la majoria dels seus noms. Vull aprofitar per donar la benvinguda a familiars d’alguns dels milicians reconeguts, que han vingut des de Catalunya; també a famílies de Menorca i d’Eivissa, que són aquí avui per compartir aquest dia tan especial amb nosaltres; gràcies i benvinguts.
Per altre part, i continuant amb la recerca històrica, ens trobem als registres civils i als llibres del cementiri de l’illa persones sense identificar, mortes violentament i que no tenen segones inscripcions; per tant són encara avui desconegudes; també els hem introduïdes a la relació; totes moriren assassinades per la repressió feixista.
Cal seguir endavant amb la investigació; afortunadament tenim l’ajuda d’investigadors i historiadors que treballen amb el moviment memorialístic, persones que creuen en els principis que la nostra associació defensa: Veritat, Justícia i Reparació. És una feina molt dificultosa, a vegades no reconeguda, no renumerada en moltes ocasions i qüestionada també en moltes altres. Els vull agraïr des d’aquí la seva dedicació i el seu compromís amb les víctimes del franquisme.
La nostra intenció és publicar aquesta investigació una vegada acabada, amb l’explicació del significat del Memorial i amb els noms de totes les persones que hi han participat, citant les fonts consultades i els companys que ens han ajudat per a la recuperació dels noms de les víctimes. MdM està en aquets moments treballant en tots els procediments històrics de les causes franquistes del Jutjat Militar; estam trobant documents inèdits amb molta informació; volem aportar i ampliar el màxim la biografia de les víctimes. Eren persones que varen viure entre nosaltres, que tenien un ofici, uns ideals, unes il·lusions… i tenien un nom, i no hi ha res més personal que el nom propi. El nom és el que permet identificar a les persones, forma part de la seva identitat individual. Recuperar-los ajuda a humanitzar a les víctimes, no podem permetre que les seves vides, els seus ideals, els seus noms i el seu patiment siguin esborrats per sempre de la nostra historia. El Mur de la Memòria forma part de les mesures encaminades a preservar de l’oblit la memòria col·lectiva i evitar que sorgeixin tesis revisionistes o negacionistes.
Dins el projecte global que presentam avui, n’hi ha un específic educatiu; és tracta de posar en marxa visites guiades al Memorial, acompanyades per testimonis i familiars de les víctimes, dels instituts de secundaria; en aquest sentit, i abans de la inauguració, ja hem tingut peticions de centres escolars. Pensam que és molt positiu que aquest espai serveixi per aprendre sobre la història que ens han robat i a la vegada sigui el lloc on les joves generacions aprenguin a estimar i respectar els Drets Humans. Així mateix ens consta que el Memorial ja ha estat visitat per grups de persones; això demostra que la ciutadania ja s’ho està fent seu, per la qual cosa ens hem de sentir molt satisfetes i satisfets.
El 1 d’abril del 2009 va fer 70 anys que va acabar la guerra civil, però no va acabar per tothom; per uns va continuar amb més força, perderen tots els drets, els recordaren durant molt de temps que eren els perdedors. És també un dels nostres objectius; amb la creació del Memorial que acabi definitivament i així començar el procés de reconciliació entre víctimes, societat i institucions d’avui. Volem recordar en aquest sentit que la reconciliació no és un deure, com molts ens han volgut fer creure, sinó un dret, i que les víctimes del franquisme no han tingut el suports necessaris per poder-lo fer efectiu. Entre altres mesures, per aconseguir-ho necessiten del reconeixement públic del seu ideari, de la seva lluita i del seu patiment. Principalment per les víctimes i els seus familiars, però també per la societat mallorquina en general, la creació del Mur la Memòria representa el reconeixement dels fets i l’inici del dol públic, i consegüentment de la pau interior tant desitjada per tots els que directa o indirectament patiren la repressió, i que se’ls ha negada durant més de 70 anys.
Demanam al nou Govern de l’Ajuntament de Palma que manifesti públicament que protegirà el Mur de la Memòria com a part del nostre patrimoni. Exigim que les noves autoritats respectin cada un dels elements que composen el Memorial; si no és així, s’agredirà de nou la memòria de les víctimes i s’obriran, no sols les velles ferides, sinó ferides noves a les generacions actuals. Si, pel contrari, aquest lloc, amb tots els seus elements, és respectat per les institucions, i només si és així, podrem començar a parlar de reconciliació; els nostres fills, els nostres nets, podran mirar el passat sense rancúnia, podran parlar del passant sense por de ferir o ser ferits, ho podran fer sense vergonya i en total llibertat.
El Mur de la Memòria romp el cordó de l’oblit consentit que encara avui ens uneix als vergonyosos fets que succeïren a Mallorca durant els anys de la guerra civil. Esperam sincerament que ens ajudi a reflexionar sobre el que mai més ha de tornar a passar i a estimar els valors democràtics de Justícia i Llibertat que defensaren les persones que avui, ara i per sempre, ja hi són aquí representades.
Maria Antònia Oliver. Mur de la Memòria, 28 de maig 2011