Laura Morral (Diari de Balears, 24 febrer 2011)
El projecte del Mur de la memòria al cementeri de Palma, que ahir s’aprovà en la junta de govern de Cort, constarà de 1.564 noms de víctimes relacionades amb Mallorca que moriren a mans dels repressors feixistes. Es tracta d’una proposta que l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica presentà fa tres anys a la Sala i que ara ja serà una realitat. La presidenta de l’entitat, Maria Antònia Oliver, explicà que es tracta d’un pla arquitectònic d’un gran contingut “emotiu” i elaborat pels arquitectes Tomàs Bosch, Francisco Cifuentes, Jaume Mayol i Josep Quetglas. D’altra banda, hi ha persones vinvulades a l’associació que hi han fet feina en l’àmbit del voluntariat. “Volem que sigui una exposició permanent, un lloc educatiu i de reconeixement públic. És un homenatge a la gent assassinada pels feixistes i a tot el patiment de les famílies”. En unes planxes de ferro hi haurà gravats els noms dels desapareguts que ha documentat, en tot aquest temps, un grup d’historiadors. Així mateix, el projecte inclou una rèplica escultòrica del mural del manacorí Andreu Pascual Frau que dissenyà Jaume Ramis. S’hi preveu, a més, una altra composició escultòrica. Així, devora el memorial, hi haurà una cadira buida recoberta de bronze per simbolitzar els “absents” i un mural amb un text de caire històric redactat per Llorenç Capellà que contextualitzarà i explicarà què significa aquest memorial.
Oliver en detallà que el conjunt integra, a més, una escultura feta de peces de roba de les mateixes víctimes i guardades al llarg de dècades pels familiars. Aquesta imatge estarà al costat de la fossa comuna del cementeri, amb un escrit de Margalida Capellà que recordarà les llars dels desapareguts. En principi, l’entitat vol que la inauguració del monument sigui l’1 de maig. “Aquest dia també és molt significatiu: és un dia de lluita i de combat. Hi va haver molts de sindicalistes que acabaren assassinats pels repressors”, assenyalà Oliver.