(El Periódico de Catalunya, 24 d’octubre 2010)
Foto ACN / Anna Ferràs, La Vanguardia
Unes 3.000 persones, entre elles molts familiars de morts, han assistit avui a Gandesa i la Fatarella (Terra Alta) a un acte de dignificació i homenatge als soldats que van morir a la Batalla de l’Ebre, la més llarga i la més cruenta de la Guerra Civil espanyola.
Un total de 29 plaques amb els noms i cognoms de 1.145 soldats morts dels més de 20.000 que es calcula que van morir a la Batalla de l’Ebre han estat inaugurades avui al remodelat Memorial de les Camposines, al terme de la Fatarella, que ha estat visitat per multitud de familiars.
Aquest acte forma part de les jornades “Dies de guerra, diàlegs de pau. Fosses comunes: un passat no oblidat”, organitzades pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Memorial Democràtic de Catalunya, que es van iniciar divendres passat. Les previsions dels organitzadors de l’acte s’han desbordat per la gran afluència de descendents i amics dels soldats morts i l’acte d’homenatge a les víctimes s’ha hagut de repetir dues vegades al poliesportiu de Gandesa (Terra Alta).
Els consellers d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, Joan Saura, de qui depèn el Memorial Democràtic de Catalunya, i el d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, hi han assistit en representació del govern català, en el que suposa el primer acte institucional d’homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre.
Saura ha considerat que l’homenatge d’avui era “un acte de justícia” que s’havia de fer als soldats morts i als seus familiars, i ha advocat per “blindar-nos” de cara al futur perquè fets similars no es tornin a repetir. Per la seva part, Huguet ha lamentat que la Llei d’amnistia de l’octubre del 1977 que va amnistiar tots els actes d’intencionalitat política d’abans del 15 de desembre de 1976 es convertís en “amnèsia”.
El cens de persones desaparegudes en la Guerra Civil i durant el franquisme que elabora la Generalitat de Catalunya compta amb una xifra total de 3.756 noms inscrits, el 30% (1.145) de les quals són persones desaparegudes al front de l’Ebre, segons dades del govern català. Un 98% d’aquests casos corresponen a combatents de l’Exèrcit de la República, entre els quals hi ha algunes desenes de brigadistes internacionals, mentre que només 23 són de soldats de l’Exèrcit franquista. La desproporció s’explica pel fet que l’Exèrcit de la República, en retirada, no va poder recollir bona part dels morts.