Comunicat de Memòria de Mallorca.

A ran dels darrers escàndols de corrupció política, Memòria de Mallorca es vol pronunciar i donar la seva opinió en un assumpte que genera inquietud, preocupació i crispació entre la societat civil, en un debat que pensam pot collir derives perilloses per la convivència pacífica entre els ciutadans i ciutadanes.

Des de la seva fundació el febrer de 2006, l’associació Memòria de Mallorca ha anat recuperant la memòria i la dignitat de tot una generació d’homes i dones que feien de la política i el servei a la ciutadania, per millorar la seva qualitat de vida, l´únic objectiu digne per assolir. Recuperar la seva memòria és, al mateix temps, recuperar uns principis polítics i ètics; és, en definitiva, recuperar una manera de fer i d’entendre la política. Desgraciadament aquells homes i dones compromesos amb el benestar de la societat civil foren assassinats o repressaliats pel seu posicionament ideològic i per ser fidels als principis democràtics Republicans. Desgraciadament, aquella manera de viure i d’entendre la política també  fou assassinada durant la guerra i la dictadura, i amb la seva mort també va morir l’esperança del poble de veure acomplerts els seus desitjos de llibertat, igualtat i justícia per a tots els demòcrates.

Els darrers escàndols de corrupció política de la passada legislatura, que han anat sorgint als mitjans de comunicació, no fan si no demostrar les mancances democràtiques, ètiques i ideològiques dels partits que sorgiren de la mal anomenada transició modèlica cap a la democràcia. Alguns d’aquests partits son de nova creació, però d’altres tenen més d’un segle de vida i per la seva defensa del progrés social i per  la seva lluita per les llibertats públiques i socials foren llarga i cruelment repressaliats durant la guerra i la dictadura Feixista.

Tot i així, hem sigut espectadors de la descomposició ètica, ideològica i democràtica d’algunes formacions polítiques que, en un pervers joc de confusió i manipulació, basen la seva acció política en el que podríem anomenar la “Democràcia al revés”, amb comparació amb lo que fou un dels grans lemes del Feixisme Espanyol, “La justicia al revés”. En aquest immoral joc, algunes formacions polítiques, que en anteriors legislatures ocuparen llocs de màxima responsabilitat política, apliquen tècniques de dubtosa legalitat i clara il·legitimitat, disfressant de democràcia l’acció política destinada a manipular l’opinió pública Mallorquina, amb la intenció d’obtenir quotes de poder, que en alguns casos són utilitzades per ocultar a l’acció de la justícia i a la societat civil, irregulars accions de govern a tots els nivells de poder, local i autonòmic, que en alguns casos s’han pogut demostrar que tan sols son conxorxes destinades a l’enriquiment il·lícit i fraudulent de personés i societats afins.

Memòria de Mallorca ha recuperat amb molt d’esforç la vida i l’obra política de desenes de càrrecs públics (batles, regidors, presidents de les desaparegudes Diputacions Provincials etc.)  repressaliats i assassinats pels feixistes durant la guerra i la dictadura, tan sols pel fet d’haver-se atrevit a desafiar els mecanisme de poder que oprimien social, econòmica i políticament a la població Mallorquina i per haver demostrat un compromís personal i humà amb les classes més desafavorides socialment.

Memòria de Mallorca creu que els casos de corrupció que afecten a alguns partits polítics illencs i estatals són fruit de la manca de democràcia i de valors cívics dels membres d’aquests partits, i també de la nul·la influència de les administracions polítiques en la millora de la qualitat democràtica de la societat Mallorquina i Espanyola en general, des de la mort del dictador Francisco Franco i el retorn de les llibertats públiques. La pervivència dels símbols Franquistes als nostres pobles i ciutats és un clar exemple de què les administracions polítiques no han fet gairebé rés de pedagogia entre la societat civil per donar a conèixer l’autèntica cara de la dictadura Franquista. Així mateix, l’existència de fosses comunes, on hi resten sepultades de manera indigna milers de servidors públics, demostra el poc respecte dels actuals governants envers els seus predecessors al front de les batlies i els llocs de responsabilitat política. La societat democràtica actual és hereva del procés democratitzador engegat per la II República, però els actuals governants prefereixen enaltir la mal anomenada transició cap a la democràcia, com a font d’on brollen tots els dret i deures dels ciutadans i ciutadanes, a més de donar per bones lleis d’Amnistia anticonstitucionals, com falsos i condemnables exemples de reconciliació entre els vencedors i el vençuts de la guerra civil. 

També volem aprofitar per criticar els atacs vessats contra l’únic jutge que ha intentat investigar els crims contra la humanitat comesos durant la guerra civil i la dictadura, el jutge Baltasar Garzón, actualment investigat per suposats delictes de prevaricació pel sumari de les desaparicions forçades del Franquisme. Així mateix volem fer arribar el nostre suport a l’actual directora de Televisió de Mallorca, Marisa Goñi, que ha donat sempre suport a la Recuperació de la Memòria Històrica a Mallorca, i sense la qual no hagués sigut possible la realització de la sèrie documental “Memòria i oblit d’una guerra”, que per primer cop ha donat veu als mitjans audiovisuals de Mallorca a les famílies repressaliades durant la guerra civil i el Franquisme.

Per tot plegat, Memòria de Mallorca demana a les institucions civils, judicials i polítiques la posada en marxa de tot un seguit de mesures destinades a millorar la qualitat democràtica de la nostra societat, la resolució justa dels greus escàndols de corrupció que afecten d’una manera directa o indirecta als partits polítics i a les administracions polítiques Illenques i a la recuperació de l’esperit social i polític de servei a la ciutadania, que va fer que homes com Emili Darder a Palma, Climent Garau a Porreres o Pere Rosselló a Alaró, fossin referents de dedicació i honestedat, sempre al servei del progrés i al desenvolupament social dels nostres ciutadans i ciutadanes.

         Memòria de Mallorca

         Febrer de 2010