Bernat Nadal (Diari de Balears, 11 de febrer 2010)
Cada poble té la seva Feixina.
Considerat un heroi, el fletxa Modesto Codina, crec que de dotze anys, de Manacor, va embarcar en el “crucero Baleares” i va morir amb l’enfonsament del vaixell; per cert, mal comandat i mal defensat per una oficialitat que no mereixia reconeixements, ni dels feixistes.
En Modesto Codina va tenir un carrer ben ample al seu poble, caracteritzat per posar en les plaques de les vies públiques, no ja noms feixistes, ans també els d’alguns criminals, persones que no varen morir sinó que mataren.
La guerra no ha acabat ni acabarà mentre els guanyadors -i els seus polítics d’ara- no confessin el seu pecat.
No cal cap càstig, basta la vergonya per a aquells que executaven i torturaven l’any 36 i que, setanta anys després, encara voldrien ser recordats com a herois. Van errats. La democràcia permet perdonar, però mai no s’han oblidar les intencions. Tota celebració, sigui una placa de carrer o el monument al Baleares s’ha d’enderrocar.
En tot cas hauríem de recordar els pares d’aquells fletxes, infants encara, que els enviaren a la mort, amb uniforme de guerra. No es pot dissimular l’assassinat dels propis fills amb un monument.
Ni es pot humiliar les víctimes d’aquesta manera.