Ander Zurimendi (Diari de Balears, 23 de desembre 2009)
Olímpia i Cromanyó són la cara i la creu del feminisme. La primera és símbol de la dona lliure, culta i propietària del seu destí, mentre que l’home prehistòric reflecteix la manca de sentiments i d’evolució humana.
Basant-se en aquesta distinció, el Lobby de Dones -impulsat per Esperança Bosch, Xisca Mas i María José Varela, entre moltes més- obsequia amb el premi Olímpia la persona o l’entitat que més ha destacat en la lluita per l’alliberament de les dones. Enguany, el guardó recaigué en la periodista Margalida Capellà, autora del llibre Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca.
Una riallera Capellà agraí el reconeixement de les seves companyes de lluita feminista, ja que al sopar nadalenc d’ahir predominaven les dones amb molts d’anys de combat a l’esquena. Marisol Ramírez, excandidata d’Esquerra Unida i periodista, fou l’encarregada de presentar l’acte i es referí a la distingida Capellà amb aquestes paraules: “Ha ajudat a recuperar la història de les dones durant el període més trist i negre de la història del segle XX”. Capellà, amb jaqueta de cuiro i mirada desafiant, féu una emotiva crida a la rebel·lió de les dones que encara estan subjugades pels homes”.
Seria el cas de les dones explotades per la prostitució, una desena de les quals eren, irònicament, a l’exterior de l’hipòdrom de Palma, escenari de la gala. El representant de dBalears, també nominat al premi Olímpia perquè és l’únic diari de Mallorca que no accepta publicitat de prostitució, animà les presents a iniciar el complicat debat entre regulació o abolició de la prostitució.
Juan Torres Blasco, redactor d’Última Hora i tercer candidat pel seu esplèndid article titulat Burka, afirmà, entre el goig de les feministes: “Jo som una més de vosaltres”.
Rosa Bueno en la memòria
En tot cas, el moment més emotiu de la nit arribà a l’hora de recordar Rosa Bueno, destacada militant del moviment veïnal i feminista. Uns versos del poeta Antonio Machado, de l’elegia a l’amic mort, feren que s’humitejassin els ulls de la majoria dels assistents.
De fet, el Lobby valorà la possibilitat de suspendre el sopar a causa de la mort de Bueno, però després assumiren que ella, precisament, hauria estat la primera a anar a sopar i a participar en l’acte. Així era ella i així la recorden les seves amigues.