Llorenç Capellà (Diari de Balears, 24 de novembre 2009)
A quin món viu la senyora Isabel Febrer, regidora de Cultura de Manacor? Sap que la Guerra Civil va acabar l’any vuitanta-u…? Va ésser, concretament, el 23-F, quan un guàrdia civil amb bigoti espès, com el de Morena Clara, la pel·lícula de Florián Rey, va ordenar “todos al suelo” i tothom li va fer botifarra.
Sap, la senyora Febrer, que la Guerra Civil estricta, la que va guanyar el feixisme i va suposar quaranta anys de dictadura, estava condemnada al fracàs perquè la gent, un dia o l’altre, fa com el ca escalivat, s’espolsa la por i mossega la mà que li ha posat el dogal…?
Sap que molts dels personatges que en els llibres escolars de la seva infantesa eren considerats herois són, actualment, plat de mal tast?
Sap que els carrers de Manacor que porten els noms d’Alemanya i de Portugal, no honoren l’Alemanya de conviccions democràtiques fermes ni el Portugal de la Revolució dels Clavells, sinó l’Alemanya de Hitler i el Portugal de Salazar?
I que el carrer Virgen de la Cabeza no recorda la patrona de la gent de Jaén (Morenita y pequeñita/ lo mismo que una aceituna,/ una aceituna bendita,/ morena de luz de luna), sinó el santuari que l’honora i que el capità Cortès, de la Guàrdia Civil, va convertir en una fortalesa?
Sap, la senyora Febrer, que tots els noms relacionats amb el feixisme que encara figuren en el plànol viari de la ciutat contradiuen la Llei de la Memòria Històrica?
Probablement, no. I, en part, és comprensible. La senyora Febrer conviu i es relaciona amb la gran família del Partit Popular. De manera que els seus referents són els que són. Qui beu del pensament de Josemon Bauzà o de Carlitos Delgado, no pot entendre que l’un i l’altre no són altra cosa més que caricatures d’un malson i que el seu discurs és més passat que les coques de Nadal per Sant Antoni.
A posta, la senyora Febrer -en sintonia amb el partit- qualifica de vandàlics i d’incívics els components de la plataforma ciutadana que han pres la iniciativa de retolar amb noms tradicionals o del memorial democràtic els carrers que encara recorden països, fets o personatges vinculats al feixisme.
No cal dir que la senyora Febrer, amb els seus qualificatius, s’ha passat de set cases. La neteja que ha fet la plataforma era feina seva, però és evident que mai no trobava un instant per a agafar escala, raspall i un poal amb aigua i lleixiu. I la gent de la plataforma li ho ha fet de franc. Perquè aquesta és l’altra. A hores d’ara no han presentat factura a l’Ajuntament. I jo els animo a fer-ho. En temps de crisi ningú no ha de regalar jornals. Sobretot a l’Administració.