Biel Florit (Diari de Balears, 18 de novembre 2009)
L’altre dimecres, avui en fa vuit dies, el meu article parlava del mestre esporlerí que exercia al meu poble, Bartomeu Matas i Alemany, que en temps de la guerra incivil va esser vilment assassinat en una d’aquelles posades en llibertat de la presó de Can Mir, aquelles que els que quedaven dedins els donaven doblers per a un tabac que mai no arribava.
A mitjan matí del mateix dia vaig rebre un correu de la presidenta de Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver, que a més d’uns comentaris elogiosos i potser immerescuts, m’adjuntà un document molt interessant que a continuació vos oferesc:
“Doña Luisa Pascual Casasnovas, secretaria acccidental del Consejo Local de 1ª Enseñanza/ Certifica: que en el día de la fecha ha tomado posesión de la Sección Graduada de la escuela de Sineu el maestro don Bartolomé Matas Alemany, previas las disposiciones dispuestas. / Y para que conste y surta los efectos legales expido la presente visada por el Sr. Presidente a veintinueve de agosto de mil novecientos treinta y tres. / El Secretario Actal.- Luisa P. De Molina./ Vto. Bº.- Miguel Riera (?)”.
Es dóna el cas que aquesta senyora Luisa Pascual Casasnovas i que signa Luisa P. De Molina, filla d’Eusebi Pascual, militar d’alta graduació i professor de l’Escola Superior de l’Exèrcit, a més d’esser una de les primeres dones batxilleres de Ciutat, amb tot el petit escàndol provincià que aquest fet podia detonar aleshores, era ni més ni manco l’esposa del notari don Enric Molina Ravello, titular de la nostra notaria i home fort, responsable comarcal d’Esquerra Republicana Balear.
Havia vingut a Sineu a fer-se càrrec de la notaria l’any 1927 juntament amb la seva ja nombrosa família (sis fills i un altre que els nasqué aquí en fan set) i visqueren al carrer de l’Esperança (vés per on) actualment número 32.
El 19 de juliol del 1936, a l’aguait de la que estava caient, s’amagà a ca l’amo en Miquel Font Coní i madò Esperança Vanrell Quefe, a un raconet de les golfes. El cercaven ben de valent. A la seva dona Lluïsa li feren uns quants interrogatoris, sense poder treure-li ni pruna de l’amagatall del marit.
Tres setmanes després, un escamot de falangistes del poble de Santa Margalida la detingueren i la dugueren a un pinar de Can Picafort, on tenien fermat a un pi un metge resident a Maria de la Salut, molt amic de la família Molina, de qui no n’he pogut esbrinar el nom.
Davant d’ella el malmenaren molt fort i Lluïsa no va poder callar.
Tot això dit fins ara i el que continuarà, segons declaracions fa molts anys a un servidor de vostès de l’amo en Xesc Font Coní, fill de l’amo en Miquel, i gravades per evitar malentesos o fallides de memòria.
En Lluís Mateu, els guàrdies civils Llinàs i Beltran i un parell de falangistes externs el detingueren juntament amb el seu protector, l’amo en Miquel Coní. Els conduïren a Santa Margalida amb la recomanació expressa del comandant militar de Sineu, senyor Pere Mateu, pare d’un dels detenidors, que havien d’arribar vius a Ciutat, després. Don Enric va estar pres al Castell de Bellver fins a la primavera del 37, doncs, com que la seva salut se’n ressentí ferm, fou traslladat a l’Hospital Militar juntament amb el professor López Palop, catedràtic de l’Institut Ramon Llull.
Va ser posat en llibertat vigilada el mes de setembre de 1938 i se n’anaren a viure a Ciudad Rodrigo, on van estar fins que acabà la guerra. L’any 1940 reingressà al notariat essent destinat a Llíria, i després a Benaguasil i a Massamagrell, i finalment a València mateix, on va morir el 14 de maig de 1964, als 76 anys.
A Sineu, devers alguns àmbits, el notari Molina i el mestre Tomeu Matas encara són una llegenda.