XAVIER GISPERT (Tribuna Mallorca 30/10/2009)
No sé què farà finalment l’equip de la batlessa de Palma, Aina Calvo, amb el monument feixista que segueix dempeus al parc de la Feixina de Palma. Però tant ella com els seus socis de govern saben que són moltes les persones que, 30 anys després, encara esperen una resposta clara i contundent contra el vergonyós manteniment a la ciutat de monòlits, places i carrers que exalten les glòries i aventures del feixisme espanyol.
El tema està d’actualitat. Periodistes i mitjans han omplert darrerament pàgines de diaris per parlar-ne, per expressar-se, i per rebutjar la presència del monument de la Feixina, entre d’altres belleses que ens ofereix el paisatge de la Palma democràtica. Per la seva banda, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica ja fa anys que hi treballa. En aquest sentit, dissabte passat va tenir lloc una concentració contra la presència del monument.
Suposo que l’equip de Calvo n’haurà pres nota. Però més enllà de si finalment es toma o no, què fa aquest monòlit aixecat encara al bell mig de Palma? I què hi fa a Palma i a d’altres ciutats tota la simbologia que encara ara exalta les glòries del franquisme? Perquè no s’ha retirat ja? Perquè no es van tomar tots els monòlits durant la tan “exemplar” transició cap a la democràcia?
La resposta és tan trista com senzilla: aquests símbols encarnen a la perfecció el que va passar a Mallorca i a la resta dels Països Catalans quan el dictador Francisco Franco anava de camí a la tomba. Simbolitzen totes les renúncies (per alguns) i victòries (per als altres) dels autoanomenats partits demòcrates. Simbolitzen la veritat de la nostra presumpta democràcia. Les vergonyes d’un cos cínicament disfressat, que cada dia està quedant més nu.
Ara poden tirar a terra el monument de la Feixina. Ja seria hora! Però així no aconseguiran esborrar de la (nostra) memòria el (seu) pacte amb la vella guàrdia franquista. Ni PSOE, ni PSM, ni EU, ni ERC no han condemnat encara aquell pacte. I mentre no ho facin (i no sembla que en tinguin cap intenció) no podran esborrar de la memòria col·lectiva, com tampoc dels llibres d’història, el que es va tramar als despatxos de la transició.
Tomar el monument de la Feixina és una qüestió d’urgència, per dignitat i per respecte a les famílies i protagonistes de la lluita roja i republicana. Però la batalla contra la Feixina no és més urgent que plantejar públicament el debat de fons que hi ha al darrera. És a dir, fer un veritable exercici de Memòria Històrica.
Què ha passat amb la lluita per la República? Qui ha imposat, i qui ha assumit, la sacrosanta unitat d’Espanya? Perquè Mallorca forma part d’un regne? On ha quedat el Socialisme, així, amb majúscules? On està la nostra identitat nacional? Què ha passat amb la lluita dels nostres avantpassats?
Totes aquestes preguntes, i moltes més, tenen la seva resposta. La mateixa que ens ajudaria a esbrinar perquè 30 anys després cap criminal del franquisme no ha hagut de seure mai a la banqueta dels acusats.
La classe política catalana, també a Mallorca, va actuar per oportunisme i amb mires a l’escalfor dels seus futurs escons. Van vendre el conjunt dels Països Catalans i la dignitat dels (vertaders) lluitadors antifranquistes -i no em refereixo als qui es vanaglorien constantment d’haver perdut la jaqueta de panacorrent davant els grisos. Aquests polítics que ara diuen ser d’esquerres varen vendre la lluita de tots els militants antifeixistes per arribar a un pacte, precisament, amb els seus propis botxins. Un pacte que, a la fi, fou una humiliació.
Van acceptar un rei, Juan Carlos, i una monarquia, la borbònica. Van acatar una bandera, l’estanquera, i una identitat, l’espanyola. I van baixar el cap davant una divisió territorial, la de les autonomies, i una unitat inalterable, la d’Espanya. En fi, un projecte on hi cabia (i encara hi cap) tothom, excepte rojos i separatistes. Tal i com el Tio Paco ho volia.
Això és fer Memòria Històrica: ho varen vendre tot i sembla que no en tenen remordiments. De fet, ara en gaudeixen amb la copa a una mà i el canapè dins la boca.
Felicitats!