Llorenç Capellà (Diari de Balears, 6 d’octubre 2009)
Posaré un exemple adient al tema. Els desembarcaments d’Infanteria de Marina van precedits del canoneig dels vaixells. La raó és senzilla, les bombes deixen tou l’enemic. En qüestions d’opinió -o d’imposar opinions manyosament-, la tàctica és idèntica. Qui vol fer prevaler les seves idees per consens -i les dites idees són un nyap-, no té altre remei que acudir a persones o a entitats amb força pes social perquè, fent ús del seu predicament públic, ens facin combregar amb rodes de molí. Ningú no dubta que ARCA ha fet una tasca importantíssima de conscienciació i de sensibilització a favor del patrimoni arquitectònic i escultòric. Però som molts (més dels que s’imaginen!), els que no ens deixem emblanquinar per quatre paraules tenyides de seny a favor del creuer Baleares i que no tenen altre objectiu que estalviar-li una casserolada a la senyora Calvo. De manera que allò que primerament pensem els ciutadans que hem llegit l’article d’ARCA és que la Batllessa ja ha decidit no enderrocar el monòlit, tot i sabent que si Berlusconi no s’apressa a aixecar-ne de nous a Itàlia, correm el risc que sigui el darrer (i l’únic!) monument feixista d’Europa. Immediatament pensem que ARCA no ha sospesat degudament el descrèdit que poden ocasionar-li unes opinions tan casposes com les que argumenta.
Diu ARCA: “No (cal) destruir aquelles fites urbanes que componen el nostre paisatge urbà i que el pas del temps ha fet oblidar a la majoria de la gent el seu significat inicial”. I de quan ençà la gent d’ARCA considera que el feixisme és part del passat? La Guerra Civil provoca més comentaris que el Madrid i el Barça plegats, encara no s’han obert les fosses comunes d’arreu de l’Estat, el batlle de Madrid ha rebut amenaces de mort pel fet d’haver llevat l’estàtua de Franco, el Govern espanyol retirarà les subvencions als frares benedictins si fan funerals d’exaltació falangista i l’Ajuntament de Granada té por que la calavera de Lorca doni més motius de reflexió que la de Yorick. De tot això, que és notícia ara mateix, en diu ARCA pèrdua del “significat inicial”…?
D’altra banda, els monuments no sols són història (que en veu d’ARCA vol dir sentiment somort), sinó part viva de la ciutat.
A posta, l’any 1868, la gent va enderrocar el d’Isabel II. L’espai urbà (a diferència de les galeries de fills il·lustres) no és un cementiri ni un museu per a visualitzar la perennitat del poder (sigui de dretes o d’esquerres, sempre conservador). Més aviat és exponent de les idees i dels sentiments del temps present, de la gent que no ha esdevingut fòssil.
Fa uns dies, un soci d’ARCA, el parer del qual tinc en gran estima, pretenia justificar-me el posicionament de l’entitat i em deia que els forns crematoris dels camps de concentració nazis no han estat destruïts. I és cert, no ho han estat. Però aquests forns són el record de l’horror i, en conseqüència, la condemna del nazisme. Mai de mai no en suposaran un homenatge.
En canvi, el monument al Baleares és un reconeixement a la tripulació d’un vaixell que, entre altres barbaritats comeses, va dedicar-se a bombardejar la població civil que abandonava Màlaga davant l’amenaça imminent que suposava l’entrada dels mercenaris moros a la ciutat. Els canons del Baleares assassinaren dones, infants, homes, gent desarmada.
Paradoxalment ARCA, tan proteccionista amb el passat encara que sigui d’exaltació feixista, no va protestar quan el batlle de Manacor, Antoni Pastor, va enderrocar el monument de Portocristo en record de la retirada de Bayo ni quan Cort mateix va llevar la creu dels caiguts de davant la Seu. En conclusió i per no estendre’ns infinitament: A què juga ARCA? Quins interessos serveix? A Can Weyler quelcom fa olor de podridura i no té res a veure amb la mòmia del vell general.
(Pablo Picasso. Sueño y mentira de Franco, II, 1937)