BIEL FLORIT (Diari Balears, 27 de maig 2009)
Aquests darrers dies he vist publicats tota una munió d’articles i comentaris sobre la Plaça de la Porta de Santa Catalina, que abans va ser coneguda amb el nom de Plaza Jinetes de Alcalá, la remodelació que se li ha de dur a terme, la conservació dels pins existents, i sobretot, per damunt qualsevol altra cosa, el qüestionat manteniment just allà de l’obelisc amb fonteta de per berbes inclosa, en el seu temps i moment dedicat als dits genets mesetaris.
Gairebé tot el que m’he passat per la garrova qüestionava la permanència del citat obelisc, sobretot per la memòria que servava dels 29 oficials de cavalleria rebels que el govern de la República ens havia endossat a Mallorca perquè no emprenyassin devers Madrid, i estaven reclosos al quarter de Sant Carles. I clar, quan arribà el 18 de juliol de 1936 sortiren de la presó amb més dallonses que el brau de Sa Vall, i participaren en el control franquista de l’illa des del primer moment. I també activament i entusiàsticament en la repressió posterior, per acabar-ho d’arreglar.
L’amic i respectat col·lega Miquel Ferrà i Martorell em comenta que una de les primeres missions que dugueren a terme aquests Jinetes va ser el control de l’estació telegràfica de Muleta, al Port de Sóller, que estava protegida per un escamot de carrabiners. Hi hagué una escaramussa en la qual morí el tinent Lisazoaín, dels d’Alcalà, que per cert, amb posterioritat i fins fa relativament poc temps, tingué un carrer al seu nom per devers el Fortí.
Tot plegat m’ha fet recordar que, fa devers sis o set anys, potser més, un migdia passejava per la dita plaça i, com sempre feia quan passava per allà, vaig cercar la placa de pedra que hi havia a un dels costats del supositori en qüestió, més que res per tornar a arronsar espatlles i estranyar-me una vegada més de la supervivència en temps de democràcia d’un monument que enaltia els feixistes.
Vaig fer la volta sencera a l'”artístic” i enorme bevedor de gallines i no la vaig afinar, la placa aquella.
Va ser llavores quan un home molt vellet, sec de carns però amb els ulls més vius que una espira de fornal, gaiato en la mà dreta i caminant una mica acalat, se m’acostà i em digué talment: jove, què cerques la placa? I jo: sí. Idò no la trobaràs perquè jo mateix, amb un martell i una escarpra la vaig despenjar la setmana passada. I continuà: aquests fills de la gran puta dels Jinetes de Alcalá mataren mon pare, a Sóller, el trenta sis, què trobes?
Tenia molta més xerrera l’homenet, però jo no podia estar-me més temps, tenia altres feines puntuals i urgents, de manera que me’n vaig anar i em vaig quedar amb el corcó de si era del tot veritat allò que havia estat ell tot sol el qui havia despenjat la placa a martellades, o ho havia fet la brigada municipal d’obres amb la seva ajuda. O sense.
O sigui, si el que m’havia dit aquell vellet amb memòria es tractava d’una mitja mentida o sols d’una veritat idealitzada. Saben el que vull dir?
Allò que no té volta de full és el que escriví en Joan Riera a aquestes pàgines el passat dimarts dia 19 del corrent, en el sentit que resulta incomprensible ara mateix l’actitud del consistori palmesà de conservar allà enmig el pirulí dels orgues. I estic ben d’acord que, els veïnats que reblen el clau de mantenir el monument feixista, una de dues: o no estan ben informats o, si ho estan, el seu franquisme canta una cosa lletja, i en aquests darrer cas, tampoc no veig molt de sentit comptar amb la seva opinió. Fins i tot ho trob ofensiu pels demòcrates.
La resta sols són ganes de l’equip de la senyora Calvo de confondre la gimnàstica amb la magnèsia.
I de la Feixina, què? Més del mateix. Deixar pixar el mul i mirar la sabonera. Redéu!