(Guillem Mas. Balears, 19 d’abril 2009)
Si fa quatre anys el comitè de Son Coletes organitzà la Ruta de la vergonya, pels indrets on es produïren els episodis més sanguinaris i repudiables de la repressió feixista, enguany la Ruta de la memòria ha servit per recordar el que va fer i significà la II República a Manacor.
“Enguany, no parlam de camí de la vergonya. No és que haguem deixat de considerar una vergonya el que succeí l’any 36 i successius. Però volem que de vergonya en passin ells, els vergonyosos actors de l’holocaust local i els qui, encara ara, el justifiquen o el neguen inútilment. Per combatre aquesta amnèsia, res de millor que la memòria”, declararen els organitzadors. Anem per feina.
Més d’un centenar de persones recorregueren fins a dotze escenaris dels anys trenta. Decisius i importants a l’època. El claustre, on també s’ubica la Casa Consistorial, lloc on es prengueren les decisions més importants del govern municipal –com ara noves escoles, un pla general, l’impuls de la sanitat, atenció dels aturats i enterraments dignes– i on es féu la resistència al cop d’estat, fou la primera parada del trajecte.
La Bassa i la Graduada
La plaça de la Bassa, el punt neuràlgic de la ciutat, fou motiu d’una aturada. Un espai on durant aquells anys convulsos compartiren seus la CEDA, la dreta i Esquerra Republicana Federal. El Rosari es convertí en un lloc de tortura i mort com a local de la Falange. Una plaça que visqué assassinats i que escoltà discursos incendiaris del comte Rossi.
La Graduada, l’escola que impulsà el batle Antoni Amer, “Garanya”, fou la tercera aturada obligada per anar cap al carrer d’Artà, des d’on es veia l’antic cementeri de Manacor. Els seus murs sentiren en carn pròpia els afusellaments de centenars de víctimes que foren cremades al camí de Son Carrió enmig d’una olor irrespirable. A la plaça de Weyler es recordà la connivència dels clergues amb els revoltats. La plaça de la Constitució, esdevinguda referència dels diferents refugis subterranis de la ciutat; el carrer de Colom, el col·legi de la Torre, l’albereda del tren… Memòria.
Guillem Mas
Manacor. Foto: S. Sansó