Amaya Olivas, jutgessa d’Instrucció de primera instància a Barcelona, és l’autora del protocol d’exhumació judicial de les fosses de la Guerra Civil. Ahir participà en les conferències que l’OCB ha organitzat per recuperar la memòria històrica…
(Entrevista de Ander Zurimendi, publicada a Balears, 19 d’abril 2009)
Amaya no és optimista. Les fosses estan tancades, silencioses, en una mena de pau de les cunetes. I per què no s’obren, si és allò que demanen els familiars? Segons la jutgessa Amaya Olivas (Madrid, 1977), els factors són combinats i complexos. El primer de tots assenyala cap a un poder judicial “massa endogàmic i corporatiu”i, evidentment, conservador. I és que la majoria de vegades queda a la mà dels jutges instructors tramitar o no l’obertura d’una fossa comuna, allà on dormen els represaliats de la dictadura de Francisco Franco i els seus acòlits.
“El problema és que la majoria de jutges no volen tramitar un delicte de desaparició forçosa”, explica Olivas. I aquí resideix la clau del conflicte, “perquè si la fonamentació jurídica es basa en aquest delicte també es podrà recuperar la memòria històrica”. Joves jutgesses com Olivas, de 31 anys, tracten de dignificar aquesta memòria. “La meva família fou represaliada”, confessa. Malgrat que no hagi viscut aquells anys tan durs, la consciència l’anima a continuar la batalla, “tot i el pessimisme”.
Olivas redactà un protocol per tota la professió, basat en un ordenament de Minnesota (EUA), datat l’any 1991, que fonamentava les raons per esclarir les desaparicions de militants de l’esquerra perpetrats per les dictadures a la Sud-amèrica dels 60 i 70. “Paradoxalment, allà han arribat més lluny que nosaltres en la persecució dels represors”, afirma Olivas.
Així que la ‘modèlica’ transició espanyola no ho fou tant. “Sense cap mena de dubte, a Xile i a l’Argentina han avançat més. I nosaltres, en canvi, ens hem quedat amb el tacte de silenci de la transició”.
Fruit d’aquest silenci seria la culpabilització de les autèntiques víctimes. “Les persones represaliades i els seus familiars senten culpa, quan elles són dipositàries del nostre millor passat: el republicà, el que volgué treure Espanya de les ombres”.
I és que, en parlar de fosses comunes, el protagonista no és cap altre que la tan rebregada qualificació de víctimes. En aquest cas, però, són aquelles oblidades.
“La Justícia n’ha de ser garantia, protegint així els drets de les persones més vulnerables”. Podem confiar, idò, en el sistema judicial? Alguns indicis justifiquen certa desconfiança. Per exemple, la vulneració i menoscabo a la tutela judical efectiva.
Estudiar-ho a l’escola
Evidentment, “manca informació” per garantir aquests drets innalienables. Per exemple, la inclusió de la memòria històrica al sistema educatiu seria un pas endavant.
“Està bé que expliquin als nins quins varen ser els reis Godos. Tanmateix, a les classes d’Història els manquen més explicacions no només obre la Guerra Civil, sinó en torn de la postguerra i del genocidi que es dugué a terme contra els rojos”.
No debades, “a l’Estat espanyol, inauguràrem els crims contra la humanitat”. Això no obstant, el present no es troba a l’altura del passat. No compleix amb la immensa responsabilitat que pertocaria a un genocidi d’aquestes magnituds.
Ara bé, no tot és negre en aquest combat. “La incoacció de diligències del jutge Baltasar Garzón fou molt positiva, ja que tragué el tema a les converses de carrer”. D’alguna manera, Garzón hauria reobert el debat. I ara, el que cal és reobrir les fosses.
“A més a més”, explica la jutgessa Olivas, “s’ha de fer en condicions idònies”. Precisament amb aquest objectiu elaborà, l’any passat, el protocol sobre fosses comunes.
Tot i que encara són molts els jutjats que es neguen a obrir diligències, també és veritat que alguns instructors apliquen ja el protocol, “malgrat que no amb tant rigor com s’esperaria”, matisa Olivas.
Guantánamo
Per una altra banda, el fiscal general de l’Estat, Conde-Pumpido, qualificà de “fraudulenta” la denúncia presentada contra l’expresident dels EUA George W. Bush dijous passat. La querella pretén enutjar l’exmandatari americà per la seva responsabilitat amb el centre de detencions de Guantánamo (illa de Cuba).
Segons Amaya Olivas, “la denúncia és tremendament important, ja que les proves de tortura són aclaparadores”. Així mateix, George W. Bush “és la persona responsable que formà un sistema ad hoc”.
Tanmateix, si el Partit Socialista continua oposant-se a l’obertura de diligències (amb Conde-Pumpido apuntalant la crítica), el cas podria acabar com la frustrada extradició del dictador Augusto Pinochet a l’Estat espanyol. Olivas parteix de la base que “tot tipus d’ingerència política és negativa”. A més, afegeix: “No em semblen declaracions apropiades per Conde-Pumpido”.
Ara bé, no totes les bases del PSOE estaran d’acord amb la posició obstructiva de Conde-Pumpido. I és que segons Olivas, “la Justícia sempre castiga els típics delictes contra el Patrimoni –estil moviment d’okupació–, però no el blanqueig de doblers, la corrupció ni les tortures”.
(Ander Zurimendi)