Senyor senador per les Illes Balears, En Pere Sampol,
Les entitats memorialistes que constituïm la Coordinadora de Col·lectius de Víctimes del Franquisme (CCVF), sumant esforços per al llarg camí de la recuperació de la memòria històrica del nostre estat, estem immersos per una banda al desencís de la “LLEI 52/2007, de 26 de desembre, por la qual hom reconeix i amplia drets i estableix mesures en favor d’aquells qui patiren persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura” i dels seus pobres resultats, pràcticament inexistents i, per l’altra, atrapats en la maquinària judicial que ens diu que esperem, que no és prioritària la recerca de les persones desaparegudes durant la guerra civil espanyola i després en el franquisme.
Per això, la defensa que heu fet el passat 11 de març evidencia que realment ha estat, com bé dieu, una operació d’estètica i que veritablement no hi ha intencionalitat d’entendre, de comprendre i de fer justícia a les famílies de les persones desaparegudes.
Us volem agrair profundament que hàgiu fet aquesta exposició tan clara i en defensa dels drets dels familiars dels desapareguts.
I, com a portaveu de la CCVF, us demano que continueu, que no deixeu que tot sigui silenciat un altre cop, perquè tota la ciutadania té un deute pendent amb la nostra història i amb els nostres avantpassats, que foren sacrificats perquè els seus descendents tinguéssim un món millor, per a la qual cosa, si ho considereu oportú, no dubteu pas a comptar amb el suport d’aquesta Coordinadora.
Moltes gràcies,
Manel Perona, Portaveu de la CCVF