Qui som?

L’Associació Memòria de Mallorca (Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca), està formada per un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes compromesos amb la recuperació de la memòria històrica de Mallorca en relació als fets de la guerra civil i la posterior repressió franquista. El motiu que va impulsar la seva creació va ser la seva voluntat de recuperar la dignitat i honorabilitat de les víctimes de la guerra civil i de la repressió a Mallorca, així com una part de la història de la nostra societat que consideram que no s’ha explicat ni amb rigor ni amb el respecte necessari cap a aquestes víctimes.

L’Associació Memòria de Mallorca és independent de qualsevol altra organització, no té ànim de lucre ni tampoc d’exclusivitat en el tractament de la memòria històrica a Mallorca.

L’àmbit principal d’actuació de Memòria de Mallorca es circumscriu a Mallorca, no obstant es pugui complementar aquest àmbit amb qualsevol altra referència geogràfica (autonòmica, estatal o internacional) relacionada amb les activitats de l’Associació, en especial el conjunt de les Illes Balears.

 

ANTECEDENTS

El grup de MHIB té els seus orígens a principis de l’any 2003, quan un grapat molt divers de persones ens vàrem anar unint, a títol individual, per treballar, reivindicar i reflexionar al voltant de la Memòria Històrica de la Guerra Civil a les Illes Balears.

Entre totes i tots, durant el darrers anys, des de MHIB hem ajudat i/o col·laborat a la realització de les diverses “rutes de la vergonya” que s’han realitzat a Mallorca. Hem ajudat en l’el·laboració de documentals (com els dos capítols de Zona Roja dedicats a Mallorca); hem contribuït a homenatges i actes públics i a la seva difusió. I sobretot hem posat en contacte a molta de gent que, a la vegada, ha tirat endavant iniciatives i projectes.

En el decurs de l’any 2005, un grup de companyes i companys posaren en marxa el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades a Mallorca. I, més endavant, i com a resultat del seu treball, el 24 de febrer de 2006 va néixer l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM), i a partir de l’any 2010 l’associació canvià la seva denominació per Associació Memòria de Mallorca.

De la gent que va lluitar i morir per la República i per la democràcia, encara n’hi ha de desapareguts. Hi ha familiars que encara els cerquen, els carrers no porten els seus noms, moltes històries encara ara no són conegudes. Tampoc s’han obert les investigacions pertinents per depurar els crims del Franquisme, per esborrar la impunitat. I, a més, de cara a les futures generacions que han de viure i sentir la democràcia com a cosa pròpia, perilla que s’esborri la memòria de tanta gent que va patir i va morir precisament en defensa dels ideals de democràcia, de llibertat i de ciutadania.

Per la voluntat de contribuir a reparar aquests greuges i aquests dèficits democràtics de la nostra societat, ens hem posat en marxa. Pensam, en aquest sentit, que recuperar el passat és guanyar el futur.

Aquells que donaren la vida i sofriren per defensar la llibertat i per ideals de progrés individual i col.lectiu, moren cada dia que passen enterrats dins la memòria.

Des d’aquesta pàgina us convidam a unir-vos al nostre projecte, sol.icitant, si voleu, l’alta a la llista de correu electrònic i/o enviant totes les dades que conegueu sobre la repressió franquista (desaparicions forçades, assassinats, tortures, confiscacions de béns, exili forçat)

 

FINALITATS DE MEMÒRIA DE MALLORCA

1. El treball per a la recuperació de la justícia, la veritat i la dignitat de les persones que patiren la guerra civil i la repressió franquista a les Illes Balears.

2. Els treballs de recerca que es desprenen de l’existència de fosses amb restes humanes, corresponents a víctimes dels fets de guerra i de represàlies polítiques en el període 1936 – 1939 i en el període 1940 i endavant, en el seu cas, que no han estat identificades.

3. Dinamitzar un procés que involucri el conjunt de la societat balear per recuperar la història del període 1936 – 1977, per conèixer i aprendre del nostre passat i integrar l’experiència de les víctimes oblidades de la guerra en la nostra història.

4. Posar en coneixement de la societat i de les institucions públiques, inclosa l’Administració de Justícia, les dades que es coneguin, amb l’objectiu de recomptar, identificar i descriure les circumstàncies de les represàlies patides per les víctimes de la guerra civil i del franquisme.

 

ACTIVITATS

1. La investigació, exhumació i identificació de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil o durant la repressió franquista.

2. L’elaboració d’un cens de les víctimes de la guerra civil i de la dictadura, i la seva difusió en qualsevol forma.

3. La recopilació de testimonis orals de les víctimes directes de la guerra civil i de la repressió franquista, així com dels seus familiars.

4. Actes de reconeixement moral a les víctimes de la guerra civil i del franquisme, inclosos treballadors, intel·lectuals, professionals, polítics, militars i totes aquelles personalitats que foren perseguides, condenades o executades a causa o en relació amb la guerra o la repressió franquista.

5. L’organització de cursos, seminaris o jornades sobre la recuperació de la Memòria Històrica, poguent col·laborar amb altres associacions o amb institucions públiques o privades.

6. La publicació i difusió d’estudis, informes i documentació, en qualsevol forma, sobre la guerra civil i la repressió franquista.

7. La identificació dels llocs de repressió a Mallorca com a testimoni de les vivències de les víctimes de la guerra i la posterior repressió i la seva defensa com a tal testimoni.

8. La protecció dels llocs d’homenatge a les víctimes de la repressió o als principis i valors que aquestes defensaren o per les quals varen patir repressió, en especial el “Bosc de la Memòria” a Bendinat (Calvià).

 

PRINCIPIS DE MEMÒRIA DE MALLORCA

Memòria de Mallorca segueix els Principis per a la protecció i la promoció dels drets humans mitjançant la lluita contra la impunitat, adoptats per la Comissió de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides:

1. Dret a saber

L’Estat ha d’assegurar l’exercici ple i efectiu del dret a saber, com salvaguarda fonamental contra la repetició de les violacions de drets humans. Per a això, l’Estat ha d’adoptar les mesures necessàries per a garantir el funcionament independent i eficaç del poder judicial, que poden ser complementades amb processos no judicials, com la creació de Comissions d’investigació (independents, imparcials i competents) i preservant i facilitant els arxius existents.

2. Dret a la justícia

L’Estat ha d’emprendre investigacions ràpides, minucioses, independents i imparcials de les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari i adoptar les mesures apropiades respecte dels seus autors, especialment en l’esfera de la justícia penal, perquè siguin processats, jutjats i condemnats degudament.

S’adoptaran mesures restrictives per a evitar la impunitat en matèria de prescripció, amnisties, dret d’asil, extradició, obediència deguda, la responsabilitat superior i el caràcter oficial dels autors i competència dels tribunals militars.

3. Dret a la reparació i a garanties de no repetició de les violacions

L’Estat ha d’assegurar que tant per la via penal com per la civil, administrativa o disciplinària, qualsevol víctima ha de tenir la possibilitat d’exercir un recurs accessible, ràpid i eficaç, incloent restriccions a la prescripció.

En els casos de desaparicions forçades, la família de la víctima directa té el dret imprescriptible a ser informada de la sort i/o el parador de la persona desapareguda i, en cas de defunció, se li ha de restituir el cos quan s’identifiqui, independentment que s’hagi establert la identitat dels autors o els hi hagi encausat.

L’Estat ha d’adoptar les mesures adients perquè les víctimes no puguin tornar a ser objecte de violacions dels seus drets: ha d’emprendre reformes institucionals per a assegurar el respecte de la llei, promoure i mantenir una cultura de respecte dels drets humans, i restaurar o establir altra vegada la confiança pública en les institucions governamentals.

La reforma de les institucions estatals ha d’incloure, com a mínim les següents mesures:

a) Els funcionaris públics i els empleats que siguin personalment responsables de violacions greus dels drets humans, en particular els que pertanyin als sectors militar, de seguretat, policial, d’intel·ligència i judicial, no han de continuar al servei de les institucions de l’Estat.

b) Pel que fa al poder judicial, l’Estat ha d’emprendre totes les mesures necessàries per a assegurar el funcionament independent, imparcial i eficaç dels tribunals de conformitat amb les normes internacionals relatives a les garanties processals degudes.

No existeix reconciliació justa i duradora si no es satisfà efectivament la necessitat de justícia, en interès de les víctimes de violacions dels drets humans i no dels autors d’aquestes violacions.

COM FER-SE SOCIS

Poden formar part de l’associació totes les persones majors de 18 anys.

La quota inicial és de 20€ i servirà per sufragar despeses de funcionament de l’Associació. Els familiars de desapareguts i de morts estan exempts de pagar aquesta quota, com a socis d’honor.

Per fer-se soci, cal emplenar el FULL DE SOCI i presentar o enviar aquest full a la seu de Memòria de Mallorca a Palma situada al carrer Volantí, número 18, 07610 Palma,

o bé a l’adreça: tempsdelamemoria@gmail.com.

Les dades contingudes al full de socis s’empraran únicament i exclusivament per contactar amb els socis.

Per a més informació, escriviu-nos a: tempsdelamemoria@gmail.com

Associació Memòria de Mallorca

Carrer Volantí, 18

07610 Palma

DOCUMENTS

Trauma y memoria de la Guerra Civil y de la dictadura franquista. Informe de José María Ruíz-Vargas (HISPANIA NOVA – Revista de Historia Contemporanea. Separata nº 6 – año 2006) (pdf.)

Informe d’Amnistia Internacional sobre el deute pendent amb les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. 18 de juliol de 2005 (pdf.)